En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 30 de desembre del 2023

Caminants


Niporepte 383 Caminants
dins Relats en català

Impuls

Les flors subratllen
la baixada que et porta
de nou a néixer.


Boira als ulls

Ets atrapada
entre ombres i boirina,
flor de la vida.

Helena Bonals


Soñé la niebla.
Al despertar al alba
no me encontré.

Fackel


Liles, les flors,
la boira vagareja
i jo flueixo.

Carme Rosanas

a

12 comentaris:

  1. artur30 de desembre del 2023, a les 19:17

    Fas camí , entre boires i flors, però els versos et fan volar !.
    Bon any nou, Helena, amb lo millor per a tu i els teus !.

    ResponElimina
  2. Fackel30 de desembre del 2023, a les 19:59

    Soñé la niebla.
    Al despertar al alba
    no me encontré.

    ResponElimina
  3. xavier pujol30 de desembre del 2023, a les 20:00

    Rere la boira hi ha llum.
    I ens la descrius poèticament.
    Endavant!
    Bon Any Nou, Helena.

    ResponElimina
  4. Carme Rosanas31 de desembre del 2023, a les 17:57

    Liles, les flors,
    la boira vagareja
    i jo flueixo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals1 de gener del 2024, a les 12:29

      Carme,
      M'agraden molt el segon i darrer vers del teu kaiku.

      Elimina
  5. sa lluna31 de desembre del 2023, a les 20:18

    Molt bons tots!.

    Bon any, Helena.🥂
    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals1 de gener del 2024, a les 12:30

      sa lluna,
      Tens raó, i gràcies per la part que em toca.

      Elimina
  6. KRT6 de gener del 2024, a les 17:40

    Bons poemes, tots. Per a Serrat, "el camí feia pujada i a les vores hi ha flors". Tu veus el camí com una baixada que ens porta a un renaixement, i les flors el subratllen i l'emmarquen, indicant que és un camí a la bellesa i a la vida, malgrat les boires i ombres que sempre hi trobarem. . Molt bon any a tu i a tots els teus seguidors i seguidores.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals6 de gener del 2024, a les 20:02

      Ramon,
      Aquesta cançó de Serrat m'embadaleix.
      Tot el que puja baixa, tot el que baixa puja. Si no hagués baixat tant, potser tampoc hauria arribat tan lluny.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...