El teu comentari sí que és completament Planià, Ramon! Fa pensar molt, aquesta certesa de la qual parles. Hi ha qui afirma que només es diu la veritat en els llibres, jo afegiria en el vent, la brisa de la poesia.
Hola, Helena: Aquest haiku és molt original amb una bona metàfora. Els arbres que s'eleven fins al cel, que van somniant en la vesprada. Ara et comente que ja en tinc llegit el teu llibre Ara Pla i m'ha costat molts mesos en finalitzar-lo. Té molta cultura. Salutacions cordials. Rafael
Els somiadors (o somiatruites) sempre hem tingut el cap ple de fantasies, tot i saber que difícilment es faran realitat fora del món de Disney. S'estavellaran contra aquest cel rogenc de posta? Diria que no, el contrast les aviva. Pel que fa als baobabs (un arbre "petitprincipesc" per excel·lència), també és destacable la robustesa del cos. Bon poema!
És lleuger com la brisa, i igualment cert.
ResponEliminaEl teu comentari sí que és completament Planià, Ramon! Fa pensar molt, aquesta certesa de la qual parles. Hi ha qui afirma que només es diu la veritat en els llibres, jo afegiria en el vent, la brisa de la poesia.
EliminaHola, Helena: Aquest haiku és molt original amb una bona metàfora. Els arbres que s'eleven fins al cel, que van somniant en la vesprada.
ResponEliminaAra et comente que ja en tinc llegit el teu llibre Ara Pla i m'ha costat molts mesos en finalitzar-lo. Té molta cultura.
Salutacions cordials.
Rafael
Rafael,
EliminaM'agrada molt el teu "Els arbres que s'eleven fins al cel, que van somniant en la vesprada".
Gràcies per haver llegit l'Ara Pla!
Los hijos del sol
ResponEliminatotems del atardecer
llamas de la noche.
Fackel,
EliminaM'agrada molt, perquè no és gens literal.
S’ericen branques
ResponEliminamirant al cel de la nit
amagant el sol.
qui sap si...
qui sap si...´
EliminaLes branques que s'ericen és molt ben trobat!
Molt suggeridora, aquesta foto i el teu haiku li fa justícia.
ResponEliminaMoltes gràcies, Carme. Només probava de fer un haiku que no digués "el cel és blau", com diu Pla en un article que m'ha passat l'amic Ramon Torrents.
EliminaPensava haver deixat un comentari aquí... bé, tant se val!.
ResponEliminaEt deia que molt inspiradora la foto i molt bo el haiku resultant.
Aferradetes, Helena.
Moltes gràcies per la insistència, sa lluna!
EliminaEls somiadors (o somiatruites) sempre hem tingut el cap ple de fantasies, tot i saber que difícilment es faran realitat fora del món de Disney. S'estavellaran contra aquest cel rogenc de posta? Diria que no, el contrast les aviva. Pel que fa als baobabs (un arbre "petitprincipesc" per excel·lència), també és destacable la robustesa del cos. Bon poema!
ResponEliminaMolt ben observada aquesta "robustesa del cos", Ramon.
EliminaMoltes gràcies!
Un bonic pensament, per a una bona imatge !.
ResponEliminaSalut :)
Moltes gràcies, Artur!
EliminaEstimada Helena, si els baobabs freguen el cel, també el frega el teu front, ornat per la llum dels poemes.
ResponEliminaUna abraçada.
Estimada Olga,
EliminaM'afalaga molt el teu comentari!
Una abraçada!