JUANJO Coneixes Granollers?
És bru l'arbre a contrallum,
que celestial es mostra alhora.
Com la tinta d'un poema
sobre la pàgina en blanc.
Una bona vista que s'ho menja tot
si es tracta de veritable poesia.
Helena Bonals
Com una empremta
en un cel que no puc tocar,
Com un núvol
en un cel tot blau.
Com una gota
en un terra assedegat.
Com la darrera fulla
d'un arbre caducifoli.
Com el darrer mos
d'un tros de pa.
Com aquell petó
que ens donem al marxar.
Com la llàgrima
que s'eixuga des del mirall.
Es pot acabar,
però em quedarà el record.
qui sap si...
Raíces firmes.
Miradas efímeras.
Guiño mutuo.
Fackel
Si l'arbre és bru,
té el cel entre les branques.
Fulles i núvols.
Carme Rosanas
Inútil resistència contra el temps:
has estat bell i et tornaràs una ombra,
però un ocell agraït
dorm a la teva branca
i somia un palau.
Olga Xirinacs
És com la taca que ens revolta !.
ResponEliminaBon cap de setmana :)
Fa pensar molt això que dius, Artur! El poema, la taca sublim sobre el paper que aconsegueix de revoltar-nos!
EliminaCom una empremta
ResponEliminaen un cel que no puc tocar,
Com un núvol
en un cel tot blau.
Com una gota
en un terra assedegat.
Com la darrera fulla
d’un arbre caducifoli.
Com el darrer mos
d’un tros de pa.
Com aquell petó
que ens donem al marxar.
Com la llàgrima
que s’eixuga des del mirall.
Es pot acabar,
però em quedarà el record.
qui sap si...
qui sap si,
Eliminala teva interpretació de la fotografia va molt més enllà que el meu poema, està molt bé.
Poesia a contrallum.
ResponEliminaXavier,
Eliminacomentari llamp!
És un símil entre el contrallum de l'arbre que aparença com el cel. Una inspiració sobre poesia i núvols i arbre.
ResponEliminaM'ha agradat com ho planteges.
És preciós.
Cordialment.
Rafael,
Eliminamoltes gràcies, no em pensava que d'aquesta foto en trauria tant de suc!
Raíces firmes.
ResponEliminaMiradas efímeras.
Guiño mutuo.
Arrels al terra,
Eliminafulles a l’aire etern.
Tot junt en l’arbre.
qui sap si...
Molt ben vist, qui sap si...
EliminaM'agrada molt el teu poema, Fackel, em recorda la novel·la Wuthering heighs, d'Emily Brönte, quan la protagonista parla de la pedra sota terra i el fullatge a les branques.
ResponEliminaMolt bona interpretació de la imatge, Helena! I com sempre inspiradora.
ResponEliminaSi l'arbre és bru,
té el cel entre les branques.
Fulles i núvols.
Carme,
EliminaMolt bo el teu poema!!! El terme mig perfecte entre fulles i núvols.
Sempre espero el teu comentari per sobre de tots els altres, perquè ets molt lúcida.
Per si t'interessa, et transcric la meva explicació del poema que he fet per a un amic que no l'entenia:
El títol parla del "teu esperit i la teva roba", com la cançó de Leonard Cohen, First we take Manhattan, que diu "I like your body, and your spirit and your clothes". Perquè l'arbre seria com la roba, la forma del poema, i el cel el fons, l'esperit.
La tinta del poema sobre la pàgina en blanc que seria l'arbre sobre el cel, crec que s'entén. La "bona vista" és perquè la millor vista que tenim és la del cel sobre els nostres caps. Que, quan és tan bona vista, transcendeix el marc de la finestra des de la qual l'observem,"s'ho menja tot" aquest espai en blanc que deixa la bona poesia, que ha de ser breu per definició.
Pentinen l’arbre
Eliminaels núvol més pomposos.
Copa ondada.
qui sap si...
No conec la paraula "ondada", qui sap si...
EliminaMolt ben vist el teu poema.
ResponEliminaL'arbre vesteix
la mirada cap al cel.
Dibuix en verd.
Aferradetes, Helena.
sa lluna,
Eliminamoltes gràcies, m'agrada que diguis que "l'arbre vesteix", segueixes el meu poema molt bé.
Mira l’arbre fosc
Eliminasota el cel bicolor
taques blanques.
qui sap si...
Taques blanques, sí, però sobretot les fosques de l'arbre.
EliminaInútil resistència contra el temps:
ResponEliminahas estat bell i et tornaràs una ombra,
però un ocell agraït
dorm a la teva branca
i somia un palau.
***
Olga Xirinacs
Molt bell, Olga, aquest poema no hauria de tornar-se una ombra.
EliminaEt pinta l’ull
Eliminala part altiva
que et fa gran
davant un cel immens
ple de guerrers carregats
de la pluja
que et farà viure
gairebé fins l’eternitat.
Al menys en l’eternitat
del teu record.
qui sap si...
"Al menys en l’eternitat/ del teu record": "In memory love lasts forever", posava al cartell de la pel·lícula El pacient anglès.
EliminaQuantes paraules en poden sortir d'un cel immens on hi aguaita un arbre! Tantes com emocions distintes poden sentir els que s'ho mirin i ho sàpeguin expressar, no?
ResponEliminaTeresa,
EliminaLes interpretacions són com els pètals d'una flor, les arestes d'un vano.
Déu-n'hi-do, quins poemes més reeixits que ha suggerit aquesta imatge de l'arbre i el cel. M'agrada el paral·lelisme arbre-tinta-forma / cel-paper-contingut del poema, i això que la bona poesia "s'ho menja tot". La idea que la bellesa es pot acabar, però ens en quedarà el record (fins que ens acabem nosaltres). El "guiño mutuo" interactiu entre cel i arbre. El contrast entre branques i cel, fulles i núvols que es complementen. I aquesta imatge excelsa de l'ocell agraït que dorm a la branca somiant un palau. Sou molt bones i bons, gràcies!
ResponEliminaRamon,
EliminaTé molt de nivell tot el teu comentari! Gràcies, perquè crec que em fas justícia, també als altres. M'has suggerit un nou poema!
Bellísimos poemas de distintos autores, todos concatenados con un motivo común.
ResponEliminaEnhorabuena a todos
Un beso grande
Sempre tan generosa, Ana!
Elimina