Xavier, els criteris objectius dels que parlo, són, per exemple, els que hi ha darrere el cartell que vaig fer per a la presentació del teu llibre. No sempre aconsegueixo de ser artista, però quan ho faig voldria que em fessin justícia. Moltes gràcies!
Doncs jo crec que sí, sa lluna. Es pot arribar a ser connoisseur la majoria de les vegades de la diferència entre allò "correcte, bonic i adequat" i el "bo, vell i veritable", que deia Forster, que també deia Només connecta.
Fackel, Tots som núvols, però lligats com a mínim per un fil a terra, un fil que és millor de no tallar mai. Encara que Kafka té un aforisme que diu: "Comprendre la felicitat que suposa el fet que el terra que et sosté no pot ser més gran que els dos peus que el cobreixen".
Carme, Una pintora deia que no sabia si valia la pena el quadre que havia fet fins que no li ho deien familiars i amics. Però a vegades ho saps positivament, i malgrat això sempre hi ha a qui no agrada el que fas. L'objectiu i el subjectiu es complementen, en tot cas. Una abraçada!
Jo crec que un poema, com tota obra d'art, sempre té un fort component subjectiu. També que, si no es tracta de fer volar coloms, ha de tenir un marc objectiu, ha de partir de coses tangibles, vistes i oïdes, sentides, patides... Experiències viscudes, realitats prosaiques, dures, doloroses. Però al capdavall, el toc artístic que fa que el poema sigui bo, sempre és obra de l'artista.
Ramon, jo sóc tan racional que tendeixo a fer poemes gens cursis, una mica prosaics, per això crec fermament que hi ha criteris objectius en l'art. D'aquí no baixo. És la diferència entre allò "correcte, bonic i adequat" i allò "bo, vell i veritable", que deia Forster. Que no tothom sap veure, això és un altre tema.
Dia a dia es van fent les artistes. Com tu.
ResponEliminaXavier,
Eliminaels criteris objectius dels que parlo, són, per exemple, els que hi ha darrere el cartell que vaig fer per a la presentació del teu llibre. No sempre aconsegueixo de ser artista, però quan ho faig voldria que em fessin justícia.
Moltes gràcies!
Molt original la foto d'El caçador de núvol i el teu haiku, és sens dubte un objectiu per a la foto. Original també.
ResponEliminaCordialment.
Rafael
M'agrada molt això d'un "objectiu per a la foto", Rafael! No és gens literal el meu haiku.
EliminaJo crec que un/a artista no és gens objectiu quan crea... res que surti de les entranyes ho pot ser.
ResponEliminaAferradetes, nina.
Doncs jo crec que sí, sa lluna. Es pot arribar a ser connoisseur la majoria de les vegades de la diferència entre allò "correcte, bonic i adequat" i el "bo, vell i veritable", que deia Forster, que també deia Només connecta.
EliminaBlanca o negra
ResponEliminala visión es flotante.
Soy una nube.
Fackel,
EliminaTots som núvols, però lligats com a mínim per un fil a terra, un fil que és millor de no tallar mai. Encara que Kafka té un aforisme que diu: "Comprendre la felicitat que suposa el fet que el terra que et sosté no pot ser més gran que els dos peus que el cobreixen".
M’agradaria més caçar núvols que tenir molts criteris objectius, encara que suposo que es necessita una mica de cada cosa, per anar bé.
ResponEliminaUna abraçada, Helena, soc la Carme.
Carme,
EliminaUna pintora deia que no sabia si valia la pena el quadre que havia fet fins que no li ho deien familiars i amics. Però a vegades ho saps positivament, i malgrat això sempre hi ha a qui no agrada el que fas. L'objectiu i el subjectiu es complementen, en tot cas.
Una abraçada!
Com caps de núvols
ResponEliminaanant en caravana
fins on han de ser.
qui sap si...
qui sap si...,
Eliminadeu ser al cel on van en caravana!
Jo crec que un poema, com tota obra d'art, sempre té un fort component subjectiu. També que, si no es tracta de fer volar coloms, ha de tenir un marc objectiu, ha de partir de coses tangibles, vistes i oïdes, sentides, patides... Experiències viscudes, realitats prosaiques, dures, doloroses. Però al capdavall, el toc artístic que fa que el poema sigui bo, sempre és obra de l'artista.
ResponEliminaRamon,
Eliminajo sóc tan racional que tendeixo a fer poemes gens cursis, una mica prosaics, per això crec fermament que hi ha criteris objectius en l'art. D'aquí no baixo. És la diferència entre allò "correcte, bonic i adequat" i allò "bo, vell i veritable", que deia Forster. Que no tothom sap veure, això és un altre tema.