Poema visual de Xavier Pujol
Quan t'exprimeixes
per escriure un poema,
les paraules són el vidre
que deixa entreveure
el fons amb què l'escrius,
i que només surt a la superfície
en un petit rajolí.
És la interpretació
la que fa més gran encara
allò que has escrit,
brollant com ho fa el sifó.
Per això cada nova lectura
és també part del poema,
sempre inacabat.
Una molt bona comparació, amb aquesta imatge tan il·lustrativa, com també ho son las teves paraules, Helena.
ResponEliminaSalut ;)
Artur,
EliminaJo el trobo una mica prosaic, aquest poema, però he fet el que he pogut! Moltes gràcies.
Helena,
ResponEliminaLes teves paraules han servit per amanir una imatge a la que li faltava una interpretació.
Que cada espectador en tregui la seva.
Moltes gràcies, poeta!
Xavier,
EliminaAixò de la poesia visual et ve de lluny, no és el primer cop que en fas, i de manera excel·lent.
Quina interpretació li faig? Un poema amb bones metàfores. Ho escrius amb paraules adients al sifó. Una lectura que fa pensar com està compost. Senzill i a la vegada molt surrealista.
ResponElimina(No he pogut llegir-te més prompte, perquè he estat de convivència en un poble d'aquí, a València. És Cullera. He estat tres dies).
Salutacions cordials.
Rafael
M'agrada això de "Senzill i a la vegada molt surrealista", Rafael! És com hauria de ser sempre.
ResponEliminaReleer (una o varias veces) es la clave. Sobre todo en textos que tienen muchas proyecciones. Un texto, poema o relato, se amplía con la interpretación personal del lector. Los autores se asombrarían si supieran qué leemos y que seguimos desarrollando sobre un texto suyo.
ResponEliminaLes interpretacions són com els pètals d'una flor, Fackel. Rellegir és bo, però si llegeixes un poema tres vegades i no t'arriba o no l'entens, és que aquell poema no s'ha escrit per a tu, deia Shakespeare.
EliminaGairebé sempre no és interpretat com ho va pensar el poeta, però en les interpretacions també trobes poesia.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
Jo crec que és tan important de trobar el que ha volgut dir l'autor com el que tu hi vols afegir, sa lluna. Tot és fer justícia a l'autor.
EliminaQuanta raó que tens, Helena! Quan escrius, t'exprimeixes, però la interpretació que en fa qui ho llegeix, gairebé sempre amb menys esforç, va fent brollar tot el que has dit tu sense escriure-ho.
ResponEliminaTeresa,
EliminaJo crec que interpretar bé és tan important com crear bé. Tot és creació al capdavall.
Potser sí que és una mica prosaic el teu poema, però té un final que m'agrada molt i que l'arrodoneix del tot.
ResponEliminaI diuen que tot està bé si acaba bé, i penso que també és una mica cert amb la poesia.
Carme,
EliminaNo tot en un poema és poesia, i aquest m'ha sortit com m'ha sortit. Sóc una mica com Pla fent versos, és el meu defecte o la meva peculiaritat.
Ho expliques molt bé. Cada poema es reconstrueix i es re-crea a cada lectura, cada lector l'interpreta d'acord amb les vivències pròpies i un mateix lector el pot reinterpretar diferent segons l'estat d'ànim variable que tingui quan el torna a llegir. Cada poema es regenera en diferents poemes nous, ja que cadascú el refem a partir del primer rajolí que l'artista ha creat per fer-nos-en alhora re-creadors. La imatge, molt suggestiva.
ResponEliminaM'agrada com ho dius, Ramon! La imatge és molt bona, i tant. Encara li sabria fer alguna altra interpretació, per exemple que el sifó seria el cap, i el setrill el cos.
ResponEliminaLa poesia
ResponEliminadelitosa amanida
fertilitzada
en la terra profunda
d’un hort imaginari.
kefas
kefas,
EliminaEm dones mil voltes!