així en els cors amants
mescla Amor flama i gel
fragment d'un poema d'Ottavio Rinuccini
musicat per Monteverdi
al "Lamento della Ninfa"
EMERSON, Victoria Imatge lliure de drets dins Pexels
Que l'amor fa mal, perquè ja és fet de malenconia.
Pot semblar en va, però fa créixer la poesia.
Comença com una bella jove promesa,
que és atractiva i tan amarga com la llimona.
Sembla que acabi, però no coneix el passat.
Alguna vegada és correspost, però mai d'igual a igual.
Si és amor de lluny va sempre molt més enllà.
Hola, Helena: Un poema molt inspirat, sobre l'amor. Així és, l'amor creix dins del cor i vola més lluny que una promesa.
ResponEliminaM'ha agradat molt com ho expresses.
Cordialment.
Rafael
Moltes gràcies, Rafael! Del cor es tracta!
EliminaJo també penso, com en Rafael que és un poema inspirat. I també penso que descriu l'amor d'una manera molt real. Ho expresses bé.
ResponEliminaPotser sí que, com tu dius, per anar més enllà ha de ser un amor de lluny. Hi pot haver excepcions, però només són això: excepcions.
Carme,
ResponEliminaM'agrada que ho vegis com jo! Les coses sempre es poden veure de més d'un costat, però és les excepcions confirmen la regla.
és que
ResponEliminaBen cert, mai és d'igual a igual. Penso que l'amor és el que sents tu i no de cap altre.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
Molt ben dit, sa lluna!
EliminaDesconec
ResponEliminael perquè del dolor
que pateix el meu cor,
dona que em traires
amb ton mirar furtiu,
de dolces paraules
i càlids petons.
Si vens a mi,
amb la callada presència
que m’altera en estimar-te
i deix que pensa
que és un rierol
d’anar i tornar,
de flonges
i turqueses aigües.
Que fins el gel
a la teva vora és desfà
i es torna amic
de la meva mà.
Anhelant d’estar amb tu,
rebutges el meu oferiment
i deixes clar que marxes lluny
on no et pugui trobar.
Si mon cor plorós
no s’ofega en el rebuig
que rep quina esperança
puc llençar a l’aire
per somiar viure
del teu amor absent.
Estimada,
retorna a mi sense oblidar
dur de la mà el cor
que et vas endur
i deixa’m restar al teu costat
com els enamorats
que vàrem ser
i fer de nou
renéixer el nostre amor.
Desglaça el futur,
desglaça el teu cor
i fes el niu en el meu pit furtiu.
qui sap si...
és la meva resposta a la lletra del video que tens en aquesta entrada.
qui sap si...,
Eliminaet refereixes a la lletra de la composició o al meu poema?
Això: "com els enamorats/ que vàrem ser/ i fer de nou/ renéixer el nostre amor", és molt difícil!
en aquest moment no ho recordo, crec pel que he vis al meu bloc que vaig agafar la lletra de la cançó, la viag traduir al català -google- i vaig escreiure, però no recordo si també hi vaig afergir alguna cosa del teu poema.
Eliminaen quan tingui un moment te'l contestaré.
qui sap si...
L'Amor és com una lluita desigual, sempre hi haurà un que perdi i un que guanyi.
ResponEliminaI un magnífic detall musical !.
Salut.
Artur,
EliminaAquesta obra la vaig escoltar fa poc en directe, i és el més sublim que he sentit mai, volia que no s'acabés mai.
Casa persona és diferent. Per tant, l'amor ho és doblement.
ResponEliminaTotalment, Xavier, només són les meves impressions.
ResponEliminaEls meus versos,
ResponEliminafulles seques caigudes
de la planta del silenci.
Paraules que parlen
del dolor de les promeses
que es desfullen en el temps.
Si, l’amor fa mal,
quan com el riu corre aigües avall
per no tornar on les hem deixat.
Se’n va el sol
un altre jorn esperant a la riba,
i veig passar d’altres amors
que com el meu es van marcint.
Arribaran tots a la mar,
on qui sap si...
algú els trobarà mal ferits
amb les plomes d’escriure
les que van marxar
d’entre els dits
quan escrivíem paraules
que creiem eternament
verídiques.
qui sap si...
"Arribaran tots a la mar,/ on qui sap si.../ algú els trobarà mal ferits": molt ben trobada la utilització del teu pseudònim!
ResponEliminaUn poema molt dens d'idees. Ben cert que els mals d'amor, tot i fer mal, poden engendrar la bellesa i reflexió de la poesia. Ben vist el contrast entre l'atractiu i l'amargor de les expectatives amoroses, i ben trobada la consideració que l'amor és en si mateix fet de melancolia. Molta veritat, que un gran amor mai no pot ser correspost al mateix nivell (Dido). I que l'amor de lluny (Jaufré Rudel) té un valor afegit, la distància, que el fa molt poderós. Un grapat de conceptes molt suggeridors i molt ben expressats.
ResponEliminaEts un pou de saviesa, Ramon! No et deixes res del meu poema!
EliminaUna gran pasión suele terminar en decepción o en tragedia. Los amores menos intensos suelen girar hacia la mediocridad. El amor es un juego peligroso pero necesario. Creemos que es para hacernos felices, pero en realidad es la excusa para la reproducción y cuando las personas son mayores la excusa para cuidarse mutuamente.
ResponEliminaA veces surgen amores creativos. Esos en los que ambos miembros de la pareja se impulsan a crecer en lo intelectual o en lo artístico. Esos amores son muy plenos e interesantes.
Me han encantado tus versos, Helena.
Propician la belleza y la reflexión.
Felicidades
Un beso
Les teves paraules també fan reflexionar molt, Ana!
Elimina