En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 19 de setembre del 2023

La mar com a penyora


Imatge manllevada d'Enfilant finestres

La bona vista
no te la pren ningú.
T'està esperant.

Helena Bonals


Hi cap el mar
a la meva finestra.
El blau ho és tot.

Carme Rosanas


Aboca el mar
per la finestra, neda,
tendra mirada.

Amaga la mar
a la finestra, mira 
com es buida.

qui sap si...


Tens tot el mar
com si fos un ventall,
a toc de mà.

sa lluna

20 comentaris:

  1. Seguretat. Això transmet el teu haiku. Com si diguessis: Vés-hi, veuràs quina sorpresa, però no cal que corris. No marxarà.

    Hi cap el mar
    a la meva finestra.
    El blau ho és tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Sí, en tinc la seguretat, de la meva bona vista, tant pel que fa a la poesia com pel que fa a l'amor.
      És veritat, en la finestra del teu poema hi cap el mar. El blau ho és tot, com en els ulls.

      Elimina
  2. Aboca el mar
    per la finestra, neda,
    tendra mirada.

    qui sap si...

    ResponElimina
  3. En resposta

    Hi cap el mar
    a la meva finestra.
    El blau ho és tot.


    Amaga la mar
    a la finestra, mira
    com es buida.

    qui sap si...

    ResponElimina
  4. Molt bons tots. Ho intento:

    Tens tot el mar
    com si fos un ventall,
    a toc de mà.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna,
      el mar a toc de mà és un luxe, m'agrada molt!
      Ja te l'he publicat a dalt.

      Elimina
    2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
  5. La bellesa , sempre hi és...nomes l'has de saber veure !.
    Salut !.

    ResponElimina
  6. Com sempre, la imatge, el teu haiku i els de tots els exegetes que hi aporten variants, tot plegat és magnífic. M'agrada la interpretació que fa la Carme sobre la seguretat, que l'objecte del desig no marxarà, i per tant no cal córrer. Com bé dius, t'està esperant. Jo et diria: ves-hi, afanya't, no et limitis a contemplar-lo de lluny.

    ResponElimina
  7. Helena: El teu haiku és molt original i m'ha agradat.

    Vull veure el mar,
    amb cor de fantasia,
    emmarcat la veu.

    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafael,
      Jo també vull veure el mar!
      Disculpa, però, no seria millor "emmarcant la veu"? És preciós, això d'enmarcar la veu (de la poesia), de totes maneres.

      Elimina
    2. Fins que no em diguis si acceptes la correcció no te'l penjo a dalt.

      Elimina
  8. Me parece muy romántica la contemplación del mar a través de la ventana.

    Un beso enorme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és molt romàntica, Ana, pel contrast entre la petitesa de la finestra i la immensitat del mar.

      Elimina
  9. Les bones vistes de mar o de muntanya sempre són a punt. A les finestres, les portes o els balcons.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...