Repte poètic visual 327: Descontrol
dins Relats en català
Per què fer un poema que és prosa?
Per què escriure tan sovint?
I aquell horror vacui dels que són buits?
Si el poema és només un llamp,
i el tro n'és la interpretació,
no cal maldar perquè caigui del cel.
Però sí construir un parallamps,
un arbre amb les arrels fetes
de memòria involuntària.
Puede que el horror vacui es lo que nos impulse a escribir, al menos en parte. Soy consciente de que uno debería entregarse más al silencio. Pero, ¿no será quer las escrituras frecuentes tratan de compensar los silencios de la vida cotidiana? Un pararrayos a medida solo lo puede construir cada uno.
ResponEliminaFackel,
EliminaHi ha els que consideren una virtut d'escriure molt, i d'altres, com jo, el contrari. Cadascú per on l'enfila. Ja està bé que cadascú sigui sempre cadascú.
Un poema de més d'una pàgina, per a mi, és prosa.
He hagut de buscar el significat de "horror vacui".
ResponEliminaEn cada vers que he entès, en cada expressió que aprenc.
Xavier,
EliminaQue no vull tenir horror vacui significa que vull la meva bona vista, no només una finestra.
Però "the window is starless still", que deia Ted Hugues.
Escrivim, allò que volem i que podem escriure. Cadascú té la seva mesura i la seva manera.
ResponEliminaJo ves per on, voldria llegir menys i escriure més, però no me'n surto, continuo llegint "massa" (mai no es massa, però a mi m'ho sembla) i escrivint poc. El llegir em fa perdre l'escriure, com diu la frase feta.
Tant de bo que tots els poemes fossin com un llamp. O potser és que si no són com un llamp no són poemes, podria ser.
Carme,
EliminaLa veritat és que jo a vegades faig que em vinguin els poemes, però el millor és que vinguin sols. Les millors coses passen quan menys les esperes.
Escrivim i llegim, tant l'una com l'altra ens fan aprendre a viure amb menys por al buit.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
sa lluna,
Eliminaexactament com ho dius!
Potser el bolígraf sigui el nostre parallamps personal , per on es fan realitat els nostres pensaments....
ResponEliminaUna abraçada, Helena !.
Molt bona imatge, Artur!
EliminaUn poema excel·lent! Certament, no cal escriure perquè sí, no podem fer caure el llamp quan voldríem. Però sí estar a l'aguait, amb el parallamps a punt, perquè quan esclati, per un instant fugaç, la claror ens il·lumini i el poema ens sigui donat. Això sí, cal tenir sempre l'antena posada, que la inspiració ens trobi treballant.
ResponEliminaTot és així de relatiu, Ramon. A vegades és millor A, d'altres millor B.
Elimina