En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 19 d’octubre del 2023

Això no és una casa


Niporepte 379 La casa transparent dins

 

Sense trespol,
intempèrie amb sostre.
Com una eixida.

Helena Bonals


Sueño del aire.
Al habitar mi cuerpo
apenas estoy.

Fackel

Vine a casa.
Hi ha un endins infinit.
I cel i núvols.

Carme Rosanas

14 comentaris:

  1. Sueño del aire.
    Al habitar mi cuerpo
    apenas estoy.

    ResponElimina
  2. Es que soy muy de Chillida y su obra "Lo profundo es el aire":

    https://reptilector.blogspot.com/2023/10/fuga-de-los-elementos.html

    ¿O prefieres unos membrillos?

    https://reptilector.blogspot.com/2023/10/fuga-de-los-membrillos.html

    Y sigue si quieres mirando esas fugas.

    ResponElimina
  3. Fackel,
    Allò profund és l'aire, i l'espai en blanc de la pàgina també.

    ResponElimina
  4. Una imatge molt especial i misteriosa.

    Bona interpretació, Helena!

    Vine a casa.
    Hi ha un endins infinit.
    I cel i núvols.

    ResponElimina
  5. Una casa amb una mica de tot lo que importa.
    Molt ben vist!.

    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
  6. Una porta a la vida.
    Una imatge molt ben trobada ;)
    Salut !.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Artur,
      m'agrada més "una porta a la vida" que el cursi "un cant a la vida"!

      Elimina
  7. Una imatge plena de suggeriments, i tres haikus que l'expliquen de diferents maneres, per a mi totes vàlides. "Ceci n'est pas un haïku", ni tres: "somos mucho más que tres". Gràcies.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...