En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 15 de juliol del 2023

El geni en el contrast


BOTERO, Fernando Ocell


DALÍ, Salvador Elefant





FELDSTEIN, Gerardo Elefantiasi

Ocells feixucs,
elefants que leviten,
peus, mans al terra 
i la resta ignorant-lo.
Així brollen els versos.

Helena Bonals


Veo al animal
que dentro se desboca.
Hablo como él.

Fackel

12 comentaris:

  1. Els poemes neixen d'un sentiment, així com ho fas tu, vesant-los.

    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sa lluna,
      Els poemes, com nosaltres, són fets de cos i ànima. M'agrada la paraula vessar!

      Elimina
  2. Veo al animal
    que dentro se desboca.
    Hablo como él.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fackel,
      En un haiku com aquest sí que parles amb l'animal que es desboca!

      Elimina
  3. No sé de què són fets els poemes, ni els somnis, ni els sentiments. Però (quan no tens la sort que te'l bufin les Muses a l'orella) penso que un poema sovint neix d'una causalitat: un gest mig percebut, una tonada oblidada que et ve a la memòria, el vol d'un ocell o una flor humil que hi ha a la vora del camí... I és l'enginy, l'art del poeta o poetessa, que eleva l'anècdota trivial a la categoria d'imatge i de bellesa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No acabo d'entendre això que expliques, Ramon. Però veig que el meu poema no t'inspira pas!

      Elimina
    2. Simplement volia descriure una de les moltes possibles maneres com entenc jo que sorgeixen els versos en la ment del poeta.

      Elimina
    3. Ramon,
      Jo crec en el que deia Oscar Wilde: cal tenir alguna cosa a dir, i dir-la.

      Elimina
  4. Vaig veure l'elefant de potes de mosquit a Púbol, molts anys abans de que convertissin el castell en museu, i tant la Gala com el Dalí encara eren vius, però vivien gairebé sempre separats.
    Com sempre, Helena, ens dones respostes a les incògnites de l'art.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      Moltes gràcies, a vegades faig poemes que són únicament interpretació, va com va.

      Elimina
  5. Imatges reals
    que mai el món a l’abast
    tindrà passejant
    lliures entre nosaltres,
    només existiran. ART.


    qui sap si...

    ResponElimina
  6. En resposta

    Veo al animal
    que dentro se desboca.
    Hablo como él.


    Amb els animals
    que som i tenim a dins
    hi volem viure.


    qui sap si..

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...