Fackel, El teu haiku no té res a veure amb la meva tanka, però aconsegueix de raptar la llum del rosetó també com ho fa aquesta fotografia meva d'avui.
La foto està molt bé, i el poema és magnífic. La claror, que ve de fora, entra per la rosassa i il·lumina l'interior, igual com la pupil·la captura la realitat de fora i la trasllada a dintre teu. Tu, però, captures la claror que es veu de dins estant. M'ha recordat un poema de Riba que comença "ulls meus, ulls que viviu goluts damunt mon rostre".
Ramon, La foto té mèrit, perquè la vaig fer des d'un llaüt en moviment. La idea darrere el meu poema és en Gilabert de Próixita. El de "mas, enquer mort, celhs qui volran mirar/ dins en mon cor, veyran vostre figura". Segur que ja coneixes aquests versos. La nineta connecta directament amb el cor, a través dels ulls. El fet que les finestres de la foto reflecteixin el blau del cel, com si fossin ulls, és màgic.
ResponEliminaDentro se oye
parloteo de las sombras.
Rapto de la luz.
Fackel,
EliminaEl teu haiku no té res a veure amb la meva tanka, però aconsegueix de raptar la llum del rosetó també com ho fa aquesta fotografia meva d'avui.
El cel entra a l'interior sense trencar el vidre.
ResponEliminaGenial el teu comentari, Xavier!!! És exactament així.
EliminaEntro endins.
ResponEliminaClaror a dues bandes.
Entro enfora.
Molt bo també el teu oxímoron final, Carme!
EliminaAquí rau la força de la llum, s'endinsa per tot arreu.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
Molt ben observat, sa lluna!!!
EliminaLa llum és imprescindible per a la vida i per al palau en les seues finestres. Una tanka preciosa i molt ben reeixida.
ResponEliminaCordialment.
Rafael
Moltíssimes gràcies, Rafael!!! Aquests comentaris també són imprescindibles.
EliminaSí, tens raó. Ja veig que has publicat un altre poema. Estàs en forma. Vaja! M'has sorprés.
EliminaCordialment.
La foto està molt bé, i el poema és magnífic. La claror, que ve de fora, entra per la rosassa i il·lumina l'interior, igual com la pupil·la captura la realitat de fora i la trasllada a dintre teu. Tu, però, captures la claror que es veu de dins estant. M'ha recordat un poema de Riba que comença "ulls meus, ulls que viviu goluts damunt mon rostre".
ResponEliminaRamon,
EliminaLa foto té mèrit, perquè la vaig fer des d'un llaüt en moviment.
La idea darrere el meu poema és en Gilabert de Próixita. El de "mas, enquer mort, celhs qui volran mirar/ dins en mon cor, veyran vostre figura". Segur que ja coneixes aquests versos.
La nineta connecta directament amb el cor, a través dels ulls. El fet que les finestres de la foto reflecteixin el blau del cel, com si fossin ulls, és màgic.