Tot és romàntic. Finestra oberta, però amb cortines. Arquitectura artística que a vegetació acabarà tapant algun segle. Julieta i Romeu amor i destí. Poeta, poema i lectora.
Molt brillant això de "Poeta, poema i lectora", Xavier. És que sempre estic interpretant, bàsicament sóc una lectora d'imatges o text, el significat dels quals vull agafar, en el sentit d'entendre.
Molt bona aportació, Helena. Agafaré el teu poema, per endur-me'l al meu bloc i no deixar-lo. M'agrada aquesta juxtaposició dels protagonistes de les històries d'amor amb el poema que vol que l’agafis i no el deixis. El poema també és un amant.
Carme, En aquest poema he fet servir el verb agafar de manera sinonímica, tant com a entendre, com a prendre. Amb això dic el que dic tal i com ho dic, el millor que pot fer la poesia. Moltes gràcies per tot el que dius.
Aquesta finestra gòtica em fa pensar que es tracta d'un dels molts masos catalans que, arran de la sentència arbitral de Guadalupe després de la Guerra dels Remences, van ser engrandits i embellits pels seus quasi-propietaris, tècnicament emfiteutes. I a l'evocació de Julieta o de Roxanne, hi afegiria la de Tirant lo Blanc amb la cama trencada després de caure del balcó de Carmesina, sense haver aconseguit el seu objectiu amorós. Els poemes i l'art se'ns ofereixen perquè els agafem i en gaudim, i si s'ho valen, els retenim en la memòria i ja no els deixem. Gràcies pel gentil oferiment!
Com un ressò que torna al lloc d’origen. Com un duet que s’afina cada jorn. Com un cànon que es repeteix a onades. S’ajunten les pedres i les branques, finestres i cortines envoltades de metall. Parelles que tothom coneix, com les lletres i els espais, les paraules i els silencis.
Rodolaran per les parets les pàgines verdes de les fulles que voleien entre les velles pedres cobrint la finestra tapada per la cortina
Tot és romàntic.
ResponEliminaFinestra oberta, però amb cortines.
Arquitectura artística que a vegetació acabarà tapant algun segle.
Julieta i Romeu amor i destí.
Poeta, poema i lectora.
Molt brillant això de "Poeta, poema i lectora", Xavier. És que sempre estic interpretant, bàsicament sóc una lectora d'imatges o text, el significat dels quals vull agafar, en el sentit d'entendre.
EliminaUna bona visió romàntica , Helena !.
ResponEliminaSalut :)
Artur,
EliminaA la carrera van suspendre un estudiant per parlar de Romanticisme en una època on encara no existia! Però entenc què vols dir. Jo en sóc molt!
La luz asoma.
ResponEliminaMurmullo de los días.
Ronda del alba.
Fackel,
EliminaMolt misteriós, i també romàntic, el teu poema.
Molt bona aportació, Helena.
ResponEliminaAgafaré el teu poema, per endur-me'l al meu bloc i no deixar-lo.
M'agrada aquesta juxtaposició dels protagonistes de les històries d'amor amb el poema que vol que l’agafis i no el deixis. El poema també és un amant.
Soc la Carme, que segurament sortiré anònima uns quants dies.
EliminaCarme,
EliminaEn aquest poema he fet servir el verb agafar de manera sinonímica, tant com a entendre, com a prendre. Amb això dic el que dic tal i com ho dic, el millor que pot fer la poesia.
Moltes gràcies per tot el que dius.
N'has pres un poema preciós.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
Moltes gràcies, sa lluna. Vosaltres també l'heu agafat. És un poema molt vivencial per a mi!
EliminaAquesta finestra gòtica em fa pensar que es tracta d'un dels molts masos catalans que, arran de la sentència arbitral de Guadalupe després de la Guerra dels Remences, van ser engrandits i embellits pels seus quasi-propietaris, tècnicament emfiteutes. I a l'evocació de Julieta o de Roxanne, hi afegiria la de Tirant lo Blanc amb la cama trencada després de caure del balcó de Carmesina, sense haver aconseguit el seu objectiu amorós. Els poemes i l'art se'ns ofereixen perquè els agafem i en gaudim, i si s'ho valen, els retenim en la memòria i ja no els deixem. Gràcies pel gentil oferiment!
ResponEliminaAixò del Tirant és de matrícula, Ramon! No m'estranya amb tota la teva cultura.
EliminaCom un ressò que torna al lloc d’origen.
ResponEliminaCom un duet que s’afina cada jorn.
Com un cànon que es repeteix a onades.
S’ajunten les pedres i les branques,
finestres i cortines envoltades de metall.
Parelles que tothom coneix,
com les lletres i els espais,
les paraules i els silencis.
Rodolaran per les parets
les pàgines verdes de les fulles
que voleien entre les velles pedres
cobrint la finestra tapada per la cortina
qui sap si...
M'agrada molt, qui sap si...!
ResponEliminaTrobo originalíssim això: "Parelles que tothom coneix,/ com les lletres i els espais/ les paraules i els silencis".
Per cert, qui sap si..., no tens cap blog?
Eliminatinc el bloc "el pes de la paraula"
Eliminaqui sap si...
En resposta a
ResponEliminaLa luz asoma.
Murmullo de los días.
Ronda del alba.
Fackel
Neix el nou dia,
repeteix el temps el clon
que trenca cercles.
qui sap si...
Aquest "que trenca cercles" no l'acabo d'entendre.
Elimina