Fotografia de Galícia, agost 2023, de Jordi Dorca
Aquell riu sec
que res no canvia,
ni el cel que plou versos,
ni el blau pintoresc.
El travesses amb recança,
per tot el que encara és.
Helena Bonals
Mirant des del riu
recordo bé les aigües.
Miratges presents.
sa lluna
I encara el blau
que embelleix l'esguard.
I encara el pont
carregat de versos.
Malgrat la sequera
no aturarem el pas.
I encara
Carme Rosanas
Com una promesa, aquests versos. Gairebé una prometença, Helena! Moltes gràcies. Ens ha agradat.
ResponEliminaJordi,
Elimina"El millor és el millor,/ hauria hagut de ser més llest" ho diu Flotats en un poema per a la representació d'El despertar de la primavera.
Una foto preciosa i inspiradora.
ResponEliminaMirant des del riu
recordo bé les aigües.
Miratges presents.
Aferradetes, nina.
Sa lluna,
EliminaSol passar que els que fan bons poemes fan bones fotografies, com és el teu cas.
Em deix el cor
ResponEliminatrencat en dos
pel riu on vas partir,
llegint els versos
que t’escrivia,
mirant els ulls blaus,
verds,
grisosos
o marrons
que el sol et lluïa.
Cada matí el passo
creuant aquell pont
sobre el riu,
i miro al nord.
I miro al sud
sense endevinar
per on podràs arribar.
qui sap si...
Ja t'he comentat al teu blog, qui sap si...
EliminaEn resposta a
ResponEliminaMirant des del riu
recordo bé les aigües.
Miratges presents.
sa lluna
Aigües del meu riu
que baixen amb els somnis
vells d’un ahir nou.
qui sap si...
Molt bona paradoxa, "vells d’un ahir nou".
EliminaAquest post encara no l'havia llegit... cosa de les activitats de vacances que canvien els ritmes.
ResponEliminaM'agrada molt el teu poema, a mi em suggereix moltes coses que ara mateix no sé com expressar sinó és amb un altre poema
I encara el blau
que embelleix l'esguard.
I encara el pont
carregat de versos.
Malgrat la sequera
no aturarem el pas.
I encara
Carme,
EliminaL'altre dia el meu pare deia que algú que escrivís als blogs en plenes vacances, pels volts de la Mare de Déu d'agost, és que no estava fi. Doncs a mi em consta que fins a cinc persones van participar al meu blog el 13 i el 14. Cosa que els honora, perquè vol dir que el que fan realment els motiva, com a mi.
Moltes gràcies per dir que t'agrada, i per fer-ne un poema molt interrelacionat amb el meu, i tan brillant. Te'l pujo!
A més a més, aquest "I encara" enllaça amb el blog del Jordi!
EliminaTé el blau sis ulls
Eliminaper on mirar com marxes.
Té el gris un camí pla
que et deix marxar.
Solament el riu amb poca aigua
et vol retenir a la meva vora.
El blau mira la impotència.
El gris deslliga l’enyorança.
Lo translúcid et vol amb mi.
qui sap si...
qui sap si..., tu parles en vers!
EliminaDe com una foto interessant pot generar un esplet de poemes interessants. Tot plegat, bellesa i reflexió. Avui dia, repassar els blogs amics es pot fer des del mòbil, a la platja o a muntanya, a Islàndia o a Nova Zelanda (o reclòs a caseta amb les persianes baixades i a la vora d'un ventilador). Mai com ara es podia afirmar amb més encert que "el saber no ocupa espai". Gràcies a tots plegats i plegades!
ResponEliminaRamon,
EliminaMoltes gràcies! La foto és més que interessant, però.
Pues me vas a disculpar pero es que la sequedad de un río no me inspira expresión alguna. Sí tristeza...y entonces teniendo en cuenta que la tristeza es una emoción acaso tenga un impulso cerebral y se me ocurra algo que decir. Chau, miss.
ResponEliminaFackel,
EliminaJo sempre dic que no tinc horror vacui. A mi aquest riu sense aigua m'inspira perquè jo visc i faig versos del riu sec que és la meva vida.
Gràcies pel compliment!
El blau del riu, per no ser oblidat, s'ha aferrat a les cases ,com una heura imaginària...
ResponEliminaSalut !!
Molt ben vist, Artur! Jo havia pensat una cosa semblant.
EliminaUna preciosa foto
ResponEliminapara recordar-la sempre,
sense aigua es queda el riu,
quina fatalitat.
El teu poema, Helena, és preciós.
Cordialment.
Moltes gràcies, Rafael.
Elimina