En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 30 de setembre del 2023

Diferències


JJMicolau Granollers verd
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller


Tu ets en zel, jo m'enamoro.
Tu lladres, jo faig poesia.
Tu mires el terra, jo els estels.

La teva sequera és la meva verdor.

a

19 comentaris:

  1. Ana Muela Sopeña30 de setembre del 2023, a les 18:11

    Intensas diferencias. La primera es muy significativa.

    Un beso grande

    ResponElimina
  2. Rafael Molero Cruz30 de setembre del 2023, a les 19:41

    Quin poema tan original: Té moltes contraposicions. Entre zel i enamorar-se, quina bona diferència. Si ell mira el terra, tu veus la verdor.
    Enhorabona, Helena.
    Cordialment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals30 de setembre del 2023, a les 21:58

      Rafael,
      M'ha sortit així, en veure la fotografia. Jo ja he dit que no invento, observo.

      Elimina
  3. Carme Rosanas30 de setembre del 2023, a les 22:46

    Tu ets en un bon camí...

    ResponElimina
  4. Anònim1 d’octubre del 2023, a les 0:47

    Un camí em du al bosc tot verd.
    Ets a la vora amb la gespa
    esperant torni a verdejar.

    Un camí per viure altres mons.

    qui sap si...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals1 d’octubre del 2023, a les 11:41

      La teva interpretació no hi té res a veure amb la meva, qui sap si..., però m'agrada igualment.

      Elimina
    2. qui sap si...1 d’octubre del 2023, a les 20:13

      L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
    3. Helena Bonals1 d’octubre del 2023, a les 21:43

      D'acord, no has de rectificar pas res!

      Elimina
    4. Anònim2 d’octubre del 2023, a les 17:12

      Jo escolto, tu no em parles.
      Jo et miro, tu no ho fas mai.
      Jo escric, tu dius que vols llegir.

      El teu silenci és perdició.

      qui sap si...
      Sempre podem oferir-nos segones oportunitats, espero i desitjo que aquesta si s'apropi a la teva intenció, tot i que no crec que pugui apropar-me massa.

      Elimina
  5. sa lluna1 d’octubre del 2023, a les 16:11

    I de l'observació, treus un poema que parla de tu.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
  6. Helena Bonals1 d’octubre del 2023, a les 21:45

    sa lluna,
    parla de mi i d'algun home que he conegut alguna vegada...

    ResponElimina
  7. xavier pujol2 d’octubre del 2023, a les 17:39

    Mires el cel de nit i hi veus els estels.
    Mires el zel de nit i hi veus...
    No sé com acabar.

    ResponElimina
  8. Fackel4 d’octubre del 2023, a les 23:52

    Surreal como parte de la vida misma, oui.

    ResponElimina
  9. Helena Bonals5 d’octubre del 2023, a les 11:59

    Fackel,
    Més que surrealista és molt realista, aquest poema! Que m'ho expliquin a mi.

    ResponElimina
  10. KRT13 d’octubre del 2023, a les 13:39

    Un poema magnífic. M'agrada la gent que s'enamora, que fa poesia i que mira els estels inaccessibles. Segueix així.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...