En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 13 de desembre del 2023

Poema del desassossec

 


Sempre torno als contes de petita.
I ara m'adono que la meva felicitat
la cerco en una camisa que no duré mai,
però que és l'única a la meva mida,
la que no du ningú més, la que ningú voldria.
Que prefereixo glatir a deixar de sentir.

13 comentaris:

  1. M'ha agradat molt aquest conte, com el teu poema.
    Un no és feliç tenint-ho tot, més aviat a sentir-se bé amb allò que té.

    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna,
      Aquest poema m'ha vingut com a mi m'agrada, sense cercar-lo. De sobte m'he adonat que comprenia alguna cosa de mi mateixa que mai abans no havia pensat.

      Elimina
  2. Potser serà que la infantesa ens anuncia que la vida, en realitat, no és tant complicada.... només gaudir del que tenim i ens ofereixen.
    Un bon poema, Helena !!.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Artur,
      En contes com aquest i el de l'aneguet lleig m'hi projecto molt, tot i que no en dec ser l'única.

      Elimina
  3. Molt bon poema, Helena!

    En els contes hi ha felicitat, en les camises que no durem mai, també n'hi ha, i en els sentir i glatir decada dia, també...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Aquest poema deu ser bo perquè darrerament he llegit la Rupi Kaur, i m'ha sotragat tant que crec que m'ha inspirat una mica.

      Elimina
  4. No doy con el significado o traducción de glatir al castellano, qué torpe soy.

    ResponElimina
  5. ¿Pudiera ser palpitar, sentir los latidos?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fackel,
      Ho dic en el significat de "Estar agitat per la cobejança d’una cosa prohibida o feta gruar". Saps què vol dir "fer gruar"? Dificultar, fer-se pregar.

      Elimina
  6. Un poema magnífic. La felicitat en una camisa que no tenim ni mai no tindrem, però que ens va a la mida i que ningú més no pot tenir tret de nosaltres. I això de voler glatir més que no pas deixar de sentir, és tota una troballa, un manifest. Gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Ramon! La veritat és que, una mica, he deixat de sentir. I això per a mi és pitjor que patir o glatir amb l'amor.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...