En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res. —Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
dimarts, 24 de desembre del 2019
Emulant Thomas Mann
Per a mi, la lluna, sigui nova o sigui plena, sempre de manera tangencial. Vull estar en pau amb mi mateixa. Tot i que pel camí alguna cosa sempre es perd... Si ets, no tens, si tens, no ets.
Bellesa del vers i de la reflexió, Helena. No et preocupis massa pel que perdem pel camí: és la nostra condició de persones. La poesia i la contemplació no les perdràs mai, i espero poder-ne veure els resultats aquest nou any. Molt bon Nadal.
Olga, Avui he llegit al blog de Jaume Subirana això: "No tinc explicació per a tot. Qui voldria una explicació per a tot?". Les coses que no entenem poden tenir tanta bellesa... Jo no sé per què soc com soc, però sí que sé que no vull que em canviïn. Per ser feliç has de voler ser el que ets.
Montse, A més de en Thomas Mann, m'he inspirat en Mercè Rodoreda quan deia alguna cosa així com que els amors són com les fruites a l'arbre, quan les culls de seguida es fan malbé. O sigui que millor tenir relacions tangencials...
Artur, Crec que si ets tu mateixa sempre acabes guanyant. Si mai t'has donat físicament, ningú pot estar veritablement dolgut amb tu. Hi tens tot el dret, sobretot com a dona.
Helena, a mi m'has fet pensar en Erich Fromm i el seu llibre "Tenir o ésser" que vaig llegir de jove, on omple pàgines i pàgines sobre el tema. És un tema que sovint tinc present i és que constantment es presenta el dilema i s'ha d'escollir, però un cop presa la decisió, l'important és el que queda.
Teresa, Aquest llibre l'havia llegit per sobre, també de jove, era molt interessant. L'important és la rosa, la vida no té importància, cantava Gilbert Bécaud. Però a moltes persones no els vinguis amb això, perquè són tot el contrari! Cadascú per on l'enfila.
Sí, cadascú ha de ser el que és perquè, de tota manera, encara que alguna vegada intentem el contrari, acabem donant-nos per vençuts perquè la cabra sempre tira al mont, com se sol dir. Bon Any, Helena, ple de versos.
Una poesia molt bonica. La millor felicitat està en viure feliç amb tu mateixa. M'ha emocionat molt aquest poema. Enhorabona, Helena. Abraçades... i feliç any nou... Rafael
Bellesa del vers i de la reflexió, Helena. No et preocupis massa pel que perdem pel camí: és la nostra condició de persones. La poesia i la contemplació no les perdràs mai, i espero poder-ne veure els resultats aquest nou any. Molt bon Nadal.
ResponEliminaOlga,
EliminaAvui he llegit al blog de Jaume Subirana això: "No tinc explicació per a tot. Qui voldria una explicació per a tot?". Les coses que no entenem poden tenir tanta bellesa... Jo no sé per què soc com soc, però sí que sé que no vull que em canviïn. Per ser feliç has de voler ser el que ets.
L'Olga ho ha expressat molt bé Helena. I la teva resposta és aclaridora.
ResponEliminaBones Festes.
Xavier,
EliminaEl poema em sembla prou intel·ligible!
Bones festes!!!
Molt bones festes, Helena. Igual que el Xavier, crec que l'Olga ha deixat un gran comentari i que la teva resposta ens ho ha deixat més clar.
ResponEliminaMontse,
EliminaA més de en Thomas Mann, m'he inspirat en Mercè Rodoreda quan deia alguna cosa així com que els amors són com les fruites a l'arbre, quan les culls de seguida es fan malbé. O sigui que millor tenir relacions tangencials...
Com en tot els viatges, hi han pèrdues i guanys ... que en el teu viatge siguin més els guanys !! Bones festes ;)
ResponEliminaArtur,
EliminaCrec que si ets tu mateixa sempre acabes guanyant. Si mai t'has donat físicament, ningú pot estar veritablement dolgut amb tu. Hi tens tot el dret, sobretot com a dona.
Helena, a mi m'has fet pensar en Erich Fromm i el seu llibre "Tenir o ésser" que vaig llegir de jove, on omple pàgines i pàgines sobre el tema. És un tema que sovint tinc present i és que constantment es presenta el dilema i s'ha d'escollir, però un cop presa la decisió, l'important és el que queda.
ResponEliminaTeresa,
EliminaAquest llibre l'havia llegit per sobre, també de jove, era molt interessant. L'important és la rosa, la vida no té importància, cantava Gilbert Bécaud. Però a moltes persones no els vinguis amb això, perquè són tot el contrari! Cadascú per on l'enfila.
Sí, cadascú ha de ser el que és perquè, de tota manera, encara que alguna vegada intentem el contrari, acabem donant-nos per vençuts perquè la cabra sempre tira al mont, com se sol dir.
ResponEliminaBon Any, Helena, ple de versos.
novesflors,
EliminaFantàstic comentari! És ben bé així, la cabra sempre "tira al monte", no cal que lluitis contra tu mateixa.
Jo també he pensat en Eric Fromm i el seu Tenir o Ésser... llegit i rellegit amb ganes.
ResponEliminaL'autenticitat de l'ésser, ser com som, per a mi és una de les coses més atractives de la vida. Sempre s'hi guanya, trobo jo.
Carme,
EliminaFins i tot quan ser un mateix és un defecte...
Ser un mateix, pot ser un defecte? No ho acabo de veure...
EliminaCarme,
EliminaEt puc assegurar que jo ho visc com un defecte, almenys. Quan algú hi veu alguna cosa bona, em fa feliç.
Un bon poema que, com de costum, ajuda a reflexionar. I els comentaris també hi aporten llum. Gràcies a tothom!
ResponEliminaSí, ha generat molt de debat, aquest poema!
EliminaUna poesia molt bonica. La millor felicitat està en viure feliç amb tu mateixa. M'ha emocionat molt aquest poema.
ResponEliminaEnhorabona, Helena.
Abraçades... i feliç any nou...
Rafael
Rafael,
Eliminadiuen que per ser feliç cal voler ser el que ets!
M'agrada que s'emocionin amb el que escric!