Jo també, com la tardor,
vaig morir per tornar a néixer.
Els meus fills són els meus versos,
la meva feina m'omple de dignitat.
Crec que ningú, per molta riquesa
que arribi a acumular,
no podrà mai sentir
aquesta joia que jo sento ara.
Gràcies al progrés, i gràcies
al meu desig i voluntat,
aquest poema podria ser
un dels moments per als quals
va ser fet el món.
Hola Helena: Un poema preciós i molt original. És un encant que ix al món amb les teues paraules tan senzilles.
ResponEliminaUna abrçada.
Rafael Molero Cruz
Em veus amb bons ulls, Rafael, moltes gràcies!
ResponEliminaEls teus versos, a més a més del que diu en Rafael, tenen sempre una autenticitat que enamora. I no sé si li passa a tothom, però a mi, sempre m'inspiren coses. Coses meves, que els teus versoso fan vibrar.
ResponEliminaCarme,
EliminaT'agraeixo molt aquestes paraules! Escric com puc, i no segueixo la moda, no sé si és bo o dolent.
Per a mi, ja saps a què em dedico, ser un mateix i tenir autenticitat sempre és bo. Sempre. Seguir les modes, jo no li trobo el què.
EliminaUn fantàstic poema.
ResponEliminaGràcies.
Una abraçada.
Moltes gràcies, Olga i Carles!
EliminaFer poesia, crear art, tenir una feina que t'omple... són motius de celebració. Si de vegades (o sovint) tenim momnts de desànim, l'art ens pot donar fortalesa per superar-los i tirar endavant. Molt ben trobat, això que el món va ser fet, entre altres coses, perquè tu poguessis escriure aquest poema. Hi estic plenament d'acord. No paris!
ResponEliminaJo li receptaria a tothom de fer poemes, a mi em va com l'anell al dit aquest tipus d'art.
Elimina