En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 12 d’octubre de 2019

Bo, bell i veritable

Cliqueu aquí per copsar millor el cartell


Sincer i sencer són dues
paraules que van juntes.
Intel·ligent, aquell
capaç d'entendre.
Soc sincera, transparent,
però amb un deix 
de misteri sempre.
Conec persones 
molt despertes
que no saben llegir
els meus dissenys,
que no els entenen 
ni els entendran mai.
Però jo ja m'he expressat.

11 comentaris:

  1. Cada un s'expresse a la seva manera i amb els recursos que troba adients i oportuns. Que et comprenguin o no, no entra en els recursos propis, per tant no vol dir que no et saps explicar.
    .... no sé si m'he explicat bé ! ;D
    Bon cap de setmana i felicitats pel poema !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Artur,
      Un cop vaig llegir que l'artista en té prou amb la seva torre de vori, en alliberar-se, encara que no arribi a ningú. Jo tinc una altra teoria, que escric pels amics, que em llegeixi algú que no conec no m'omple.
      Bon cap de setmana, i moltes gràcies!

      Elimina
  2. Estic totalment d'acord amb el que diu l'Artur. A mi mateixa em costa moltíssim més entendre o interpretar bé una imatge, que no pas un poema o unes paraules, en general. No depèn pas de qui hagi pensat la imatge.

    Clicant el teu enllaç i llegint l'eslògan, ho he entès molt millor i m'ha ajudat molt a poder donar-li una interpretació més concreta. No havia relacionat de cap manera els terrats amb el cap, malgrat que és tan corrent i normal, en el llenguatge quotidià, la comparació de cap i terrat.

    Hi ha terrats de tota mena, n'hi ha de nets i polits, n'hi ha algun on hi salten els gats per sorpresa i sense que es pugui evitar, n'hi ha que tenen roba estesa, esperant que s'eixugui... n'hi ha que semblen endreçats i potser darrere la barana és un cau de mals endreços... Fa reflexionar, que més enllà de la salut o la malaltia mental, en el sentit més estricte, tothom s'ha de plantejar "com té el terrat". M'ha agradat molt la imatge del gat que salta, inesperadament sobre d'un terrat. El terrat no pot fer-hi res. Només pot, si pot, viure-ho amb calma i no deixar-se agobiar. El gat, com els pensaments negatius o recurrents que ens venen sense buscar-ho.

    Per altra part, a mi també em sembla que escric pels amics. Sempre he tingut aquesta idea o aquesta sensació.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      El dibuix ès una imatge trobada a Internet!
      M'agraden molt les teves reflexions, però. És bo de saber interpretar més enllà que allò que havia pensat l'autor d'un disseny o un poema. D'això es tracta també!

      Elimina
  3. M'agrada molt més l'expressió "Salut mental" que "malaltia mental".
    El cartell és molt inspirat, i el poema també.
    Cada dia que passa en saps més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      A mi m'és igual "malaltia" que "salut", tots els eufemismes neixen morint...
      Algú a la meva biblioteca ens ha dit que és un cartell poc respectuós, jo crec que és una manera de treure-li ferro a una cosa tan seriosa...
      Gràcies pels elogis!

      Elimina
  4. Sincera i intel.ligent amb aquest poema. A mi m'agrada el cartell amb l'H. Realment molt original.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafael,
      Veig que te'ls has mirat tots! A mi també m'agrada el cartell de la hac. Acabo de fer un poema inspirat en això!

      Elimina
  5. A mi de vegades em costa d'entendre les coses, soc cabús i dispers. En poesia, com en la música i les arts plàstiques, sol passar que el lector-oient-espectador ho interpretem a la nostra manera, d'acord amb les experiències pròpies, i ens en fem una pel·lícula que potser no té gaire a veure amb les inquietdus de l'artista. Però això també és una forma de transmetre emocions. Tu ets sincera i intel·ligent, i els teus versos sempre em fan pensar. Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs jo penso que tu n'ets molt, d'intel·ligent, Ramon, ho mostren els teus blogs.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...