En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 30 d’agost de 2019

Punts d'inflexió

Per què continuo sent una ombra,
si ja no soc invisible?
Per què no tinc diners,
però soc rica?
Per què tinc tan poca autoestima,
i alhora sé que soc gran?
Pregunteu-li-ho a l'Helena
de tres, de vint i un anys.

10 comentaris:

  1. Respostes
    1. Xavier,
      Tot i el misteri que envolta els poemes, crec que et puc explicar que als tres anys he conegut la felicitat, i als vint i un vaig caure en un pou del qual me n'he sortit amb la poesia sobretot.

      Elimina
    2. No mostris tots els teus enigmes, Helena.

      Elimina
  2. Ja fa dies que coneixem l'Helena.
    Ja no ens cal preguntar-li res més.
    Els seus poemes ja ens ho expliquen tot.
    Bé... cal matitzar: mai no ho expliquen tot, però suficient.
    Jo crec entendre'ls molt bé, encara que amb certesa no se sap mai.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Com en l'amor, és necessari el misteri en poesia...

      Elimina
  3. Per què els teus versos m'agraden?
    Que ets gran, això també ho sé.
    I que la poesia allibera,
    i tu ho expliques tan bé.
    Els teus versos lluminosos
    fan la feina que han de fer.
    No paris.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      Diuen que no es pot preguntar per què estimes, estimes i ja està. Per què t'agrada la meva poesia, tampoc cal preguntar-ho! Però t'ho agraeixo molt.

      Elimina
  4. Hi ha molts intents de definir què és la felicitat. Jo crec que la felicitat és això que et passa ara. I que per molts anys puguis sentir-te així!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montse,
      Crec que no t'equivoques. Recordo Salvador Oliva dient a la ràdio que ell era molt feliç. Jo també!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...