En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 24 de juny de 2019

Faria una cabana davant la vostra porta

Sílvia Bel


Sempre m'ha captivat
la manera d'estimar
que tenen els dos germans
protagonistes de Nit de reis,
Sebastià i Viola.
Els voldria com a models
de les meves relacions personals,
perquè s'entreguen sense reserves,
sense malícia, sense plorar.
Però ja se sap 
que Shakespeare és molt gran,
i no cap en una vida
tot el que s'ha escrit sobre ell.

6 comentaris:

  1. imagina doncs , el que ha quedat sense escriure !!
    ;)

    ResponElimina
  2. Respostes
    1. Jo vull les emocions que "no es poden abastar ni retenir mai", Xavier!

      Elimina
  3. No sabria pas dir-te quantes vegades he pensat que seria millor viure dins d'un llibre (no pas qualsevol llibre, sinó un de bon rotllo) que no pas en aquest món... per poder viure amb alguns models que em captiven també. Per desgràcia no es pot viure dins de cap novel·la, a no ser que siguis prou flipat per a saber imaginar-ho o fer-ho.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...