 |
| JUANJO En el bosc dins Associació Fotogràfica Jaume Oller |
Escriure un poema és
com anar a peu,
la prosa és una autopista.
Bellesa i utilitat,
essència i ornament,
sempre contraposats.
Només saps que ho és,
tan sols creus que ho és.
|
| JUANJO En el bosc dins Associació Fotogràfica Jaume Oller |
Quan es va a peu no perds cap detall.
ResponEliminaA l'autopista si veus alguna cosa ja ha passat de llarg.
Bona reflexió, Xavier, tu que ets tan muntanyista!
EliminaMolt ben explicat, Helena.
ResponEliminaEncara contraposaria una cosa més: assolir l'objectiu i gaudir del camí.
Agafem l'autopista per arribar més aviat. Anem a peu per gaudir del camí.
Quan escrivim poesia, no necessitem tenir molt clara cap conclusió, ni on volem anar a parar al final de tot, expliquem el que hi ha dintre nostre en aquell moment, encara que sigui efímer o no estigui consolidat o estigui en procés de reflexió...
O al menys així ho visc jo...
Carme,
EliminaM'he inspirat en William Morris, i el seu "No tingueu res a casa que no sapigueu que és útil, o no creieu que és bell".
Bellesa i utilitat són imprescindibles, però ai de la vida sense bellesa!
ResponEliminanovesflors,
Eliminael que és secundari esdevenint primordial...
M'agrada la comparació "poesia = anar a peu". A poc a poc i bona lletra, i podent.te deturar allà on et plagui, per mirar i escoltar i reflexionar. A mi sovint em tempta l'ornamentació innecessària i em costa de copsar l'essència dels minimalistes. Tu, en canvi, sempre te'n surts i ho claves!
ResponEliminaSempre, sempre, no me'n surto, Ramon, però ho intento!
Elimina