En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 13 de setembre de 2019

Jove promesa




Començar la casa per la teulada,
l'habitació per la vista,
l'esdevenidor pel passat.

Què faria jo sense el meu a priori?

9 comentaris:

  1. Com diu Joan Alcover al "seu" himne de la Balanguera:
    "Sap que la soca més s'enfila
    com més endins pot arrelar."
    Els fonaments són imprescindibles, però poèticament és molt bell començar la casa per la teulada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      Jo sempre m'he exigit molt. No puc anar al cine amb algú a veure què tal, l'haig d'estimar molt primer. Si no, no em surt mai bé.

      Elimina
  2. A vegades va bé, fer-ho... de començar la casa per la teulada , potser no sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Crec que totes les regles tenen excepcions, però per a mi la regla és començar per la teulada. Cadascú per on l'enfila.

      Elimina
  3. En el teu cas podríem fer un símil amb el món casteller: els pilars aixecats per sota. Contra tot pronòstic, i tant que són possibles!

    ResponElimina
  4. Construir el teu projecte en harmonia amb l'entorn que l'envolta, ès tenir una amplia mirada.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...