En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 13 de setembre del 2019

Jove promesa

BIGAS, Joan dins Associació Fotogràfica Jaume Oller
Començar la casa per la teulada,
l'habitació per la vista,
l'esdevenidor pel passat.

 Què faria jo sense el meu a priori?
a

9 comentaris:

  1. xavier pujol14 de setembre del 2019, a les 10:11

    Com diu Joan Alcover al "seu" himne de la Balanguera:
    "Sap que la soca més s'enfila
    com més endins pot arrelar."
    Els fonaments són imprescindibles, però poèticament és molt bell començar la casa per la teulada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals14 de setembre del 2019, a les 10:26

      Xavier,
      Jo sempre m'he exigit molt. No puc anar al cine amb algú a veure què tal, l'haig d'estimar molt primer. Si no, no em surt mai bé.

      Elimina
  2. Carme Rosanas14 de setembre del 2019, a les 22:32

    A vegades va bé, fer-ho... de començar la casa per la teulada , potser no sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals14 de setembre del 2019, a les 22:42

      Carme,
      Crec que totes les regles tenen excepcions, però per a mi la regla és començar per la teulada. Cadascú per on l'enfila.

      Elimina
  3. Galionar15 de setembre del 2019, a les 9:23

    En el teu cas podríem fer un símil amb el món casteller: els pilars aixecats per sota. Contra tot pronòstic, i tant que són possibles!

    ResponElimina
  4. artur15 de setembre del 2019, a les 19:15

    Construir el teu projecte en harmonia amb l'entorn que l'envolta, ès tenir una amplia mirada.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...