 |
| BIGAS, Joan Tardor dins Associació Fotogràfica Jaume Oller |
Tan obstinada,
la llum que vas occint
entre les dents.
Helena Bonals
Les fulles mortes
la vida al cel retallen
en forma d'arbre.
Kefas
|
| BIGAS, Joan Tardor dins Associació Fotogràfica Jaume Oller |
Obstinada la llum, obstinades les dents... que no s'aturen...
ResponEliminaCarme,
Eliminadeu ser llei de vida!
La vida és una força dinàmica. Com deia Goytisolo "Nunca te entregues ni apartes / junto al camino, nunca digas / no puedo más y aquí me quedo". L'obstinació, però, ens fa perseverar. Donec perficiam!
ResponEliminaRamon,
EliminaCompletament d'acord! Fins al darrer cremalló!
La llum és territori escàs a la tardor, per això és més sublim.
ResponEliminaXavier,
EliminaNo ho hauria pensat així, però és el més probable. L'escassetat de llum fa que la valorem més. Per això és l'Edat roja de Margarit!
A la tardor, entre fulles mortes i fulles que van morint, la llum lluita per sobreviure.
ResponEliminaTeresa,
EliminaJo espero tant el pas de puça del dia 10 de desembre, de la Santa Llúcia del 13...
L'obstinació, com arma per resistir i seguir existint !
ResponEliminaL'obstinació, i si pot ser la tenacitat, Artur!
EliminaTambé les persones serren les dents, per mantenir la llum atrapada dins seu. Ne diuen vida.
ResponEliminaMontse,
EliminaEls poemes deuen ser com aquestes dents, doncs.
Un haiku, ple de bellesa... on la llum està entre les dents.
ResponEliminaMolt ben interpretat, Rafael!
EliminaLes fulles mortes
ResponEliminala vida al cel retallen
en forma d’arbre
Kefas
Kefas,
EliminaMolt ben trobat això de la forma d'arbre! T'ho publico a dalt.
Deu ser que les fulles, inconscientment, recorden quan eren joves, o que voldrien ser perennes.
EliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina