Una metàfora sobre la boira on fas descriure el quadern gris. Entre la boira i el quadern... vaja descripció més fantàstica, Helena. Una abraçada. Rafael Molero
"Mes Montserrat té un sol al front: / quan és allí, la boira es fon". D'un Carner jovenet. I sí, ho sabem, i per això no hem de témer la boira, i anar obrint camins en la grisor, sense por.
Un dietari de boires personals.
ResponEliminaPreciós, com tu.
Moltes gràcies, Montse!
Elimina"Per això, malgrat la boira, cal caminar"...
Ho saps, ho sé, ho sabem. La boira només amaga el sol, no l'elimina.
ResponElimina"Que tinguem sort..."
Xavier,
EliminaUna metàfora amaga el món, no l'elimina.
Els revolucionaris del Maig del 68 van dir: "Sous les pavés, la plage!"
EliminaJo deia: "Darrere els núvols hi ha el cel. I és blau".
Sempre és millor de lluitar amb un núvol que amb una llamborda...
EliminaMagnífica la boira! Magnífic el cel blau! La bellesa arreu.
ResponEliminaSí, té molt d'encant la boira, gairebé tant com el cel blau!
EliminaMagnífiques les teves paraules, Helena; impecables per descriure un pensament no gaire fàcil de resumir. Bravo, bonica!
ResponEliminaMontse,
EliminaLes casualitats fan poesia. Tenia les paraules i les he aplicades a la imatge, i crec que s'hi escauen molt.
Una metàfora sobre la boira on fas descriure el quadern gris.
ResponEliminaEntre la boira i el quadern... vaja descripció més fantàstica, Helena.
Una abraçada.
Rafael Molero
Moltes gràcies, Rafael! La boira, el quadern, el reflex de l'illa, tot va en el mateix sentit.
EliminaDarrere la boira, un món a descobrir !!
ResponEliminaBones paraules, les teves , Helena ;)
Artur,
Eliminaés la gràcia de la boira, com la de les metàfores.
"Mes Montserrat té un sol al front: / quan és allí, la boira es fon". D'un Carner jovenet. I sí, ho sabem, i per això no hem de témer la boira, i anar obrint camins en la grisor, sense por.
ResponEliminaRamon,
Eliminaa Montserrat hi ha un microclima, tinc entès.