Bona deduccio has compost en aquest haiku, doncs el passat ja s'ha viscut i el present tenim esperança que passe amb bona llum. El present es viu i el passat no renova. Molt bo, Helena. I et comente, que t'invite als meus poemes... el dos últimos són: Com una paraula i La teua perfecció. Una abraçada, Helena. Rafael Molero Cruz
Interessant aquesta reflexió d'Ana María Matute. Amb tot, sort que el que queda del nen en fer-se home, de vegades i amb ajuda professional es pot redireccionar, perquè alguns hauríem acabat a les vies del tren abans d'arribar a la maduresa...
Ben cert: els paradisos perduts llueixen a la nostra memòria, que els esporga de brosses possibles. Però el futur, tèrbol i evanescent, és l'horitzó a conquerir: cal apostar-hi amb fermesa. I ho diu un vellet que fa temps que porta "el futur a l'esquena". Gràcies.
La Llum sempre es la imatge d'un passat, que viatjant , vol ser futur ;)
ResponEliminaArtur,
EliminaGeorge Moustaki cantava "i com voldria perdre'm-hi,/i enamorar-m'hi com ahir", una cançó, Le métèque, que m'embadaleix.
A favor o en contra...
ResponEliminaHo atribueixen a Goethe: Llum, més llum!!
Jo estic a favor del passat, Xavier.
EliminaEl passat, a vegades enlluerna i tot!!!
ResponEliminaEl passat, en el meu cas, sempre enlluerna. Voldria que el present fos com ell.
EliminaSi mantenim el cap girat per mirar el passat, no podrem veure el futur amb claredat.
ResponEliminaBen pensat jpmerch, tot són punts de vista!
EliminaBona deduccio has compost en aquest haiku, doncs el passat ja s'ha viscut i el present tenim esperança que passe amb bona llum. El present es viu i el passat no renova.
ResponEliminaMolt bo, Helena.
I et comente, que t'invite als meus poemes... el dos últimos són:
Com una paraula i La teua perfecció.
Una abraçada, Helena.
Rafael Molero Cruz
Rafael,
Eliminade seguida que pugui m'hi poso! Moltes gràcies.
Els dos poemes que dius ja te'ls havia comentat. T'he comentat "Els ulls que em miren".
EliminaTotes dues coses tenen avantatges i desavantatges, però sí, l'art de temps passats és molt especial.
ResponEliminanovesflors,
Elimina"la infància és vital, perquè l'home és el que queda del nen", deia Ana María Matute. Amb això ho dic tot.
Interessant aquesta reflexió d'Ana María Matute. Amb tot, sort que el que queda del nen en fer-se home, de vegades i amb ajuda professional es pot redireccionar, perquè alguns hauríem acabat a les vies del tren abans d'arribar a la maduresa...
EliminaMontse,
EliminaA mi m'agrada no deixar de ser nena, ningú m'ho podrà impedir.
Ben cert: els paradisos perduts llueixen a la nostra memòria, que els esporga de brosses possibles. Però el futur, tèrbol i evanescent, és l'horitzó a conquerir: cal apostar-hi amb fermesa. I ho diu un vellet que fa temps que porta "el futur a l'esquena". Gràcies.
ResponEliminaJo no puc viure sense passat, i per tant sense memòria.
Elimina