En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 20 de juliol de 2019

Deixar de ser invisible

Tempestes d'estiu dins Relats en català

Per un instant,
la terra, enamorada 
del llamp en vena,
oblida la foscor,
estimada pel cel.

12 comentaris:

  1. Un instant amb la força i la llum de mil instants.

    ResponElimina
  2. Serà el desig, el llamp que ens il·lumina la vida ? ...
    Bon diumenge ;)

    ResponElimina
  3. Pensava quasi com l'Artur. El llamp que ens il·lumina la vida deu ser l'enamorament...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      el llamp, la revoluciö de l'enamorament, crec que il•lumina la vida per un instant.

      Elimina
  4. Vaig prenent apunts. Amb aquest llamp que ens il·lumina.

    ResponElimina
  5. La terra enamorada del llamp en vena... Que ben trobat, Helena!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Teresa,
      És que parlo amb mi mateixa!

      Elimina
    2. Per cert,
      Podries venir al recital que em dediquen a Parets del Vallès, el 21 de setembre?

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...