En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 25 d’agost del 2019

El lliure albir


RUIZ, Eliseo Guíame
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller
Tu sempre em guies,
per terra, mar i aire.
I no és postissa
ni cursi la bellesa
de la posta de sol.
a

8 comentaris:

  1. artur25 d’agost del 2019, a les 18:53

    I que per molts anys ho faci, qui millor ?
    Bon diumenge ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals25 d’agost del 2019, a les 19:11

      Artur,
      Parlo de la poesia, però tothom ho pot associar al que vulgui!

      Elimina
  2. Carme Rosanas25 d’agost del 2019, a les 20:11

    Ets com el far.
    Fas llum a intermitències.
    Tu m'enlluernes
    I et segueixo a ulls clucs,
    embriaga de mots.

    ResponElimina
  3. xavier pujol26 d’agost del 2019, a les 0:32

    Una llum a la nit. Pel navegant és un far. Pel que camina pel bosc, una cuca de llum i per a tu: la poesia.

    ResponElimina
  4. KRT31 d’agost del 2019, a les 0:15

    La poesia com a guia de l'existència, com a impuls, com a camí i com a destinació.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...