Olga, A vegades estic una hora a fer un haiku, aquest l’he fet en cinc minuts, ho tenia claríssim. No sé si és prou bo, però tant me fa, jo n’estic contenta. Per cert, tinc ara mateix tinc tres llibres gruixuts per llegir, però provaré de llegir els teus de seguida que surtin!
Una foto bonica, i un poema excel·lent. Trepitjar el reflex d'una cosa inabastable és intentar vd'apropiar-te-la una mica, i això és l'art, en efecte. Genial!
I la parella de la sabata?
ResponEliminaXavier,
EliminaLa parella no fa falta, és mig tocar de peus a trrra, no del tot!
La imatge és poderosa, i el poema, un reflex més de la bellesa.
ResponEliminaGràcies i una abraçada, Helena.
Olga,
EliminaA vegades estic una hora a fer un haiku, aquest l’he fet en cinc minuts, ho tenia claríssim. No sé si és prou bo, però tant me fa, jo n’estic contenta. Per cert, tinc ara mateix tinc tres llibres gruixuts per llegir, però provaré de llegir els teus de seguida que surtin!
... quan tocar de peu a terra, et porta als núvols ...la creació està assegurada !
ResponEliminaBona nit ;)
Artur,
ResponEliminaFantàstic que tocar de peus a terra et porti als núvols. Sense cap dubte!
Suggeridora la imatge i el teu poema. Gràcies.
ResponEliminaTrepitjar un núvol
amb els dos peus descalços.
I ser reflex.
Carme,
EliminaEl teu haiku em sembla molt bo, l’estava esperant! També és un reflex...
ResponEliminaHarmonia de balanceig.
Gràcies.
El balanceig que permet l'aigua.
EliminaUna foto bonica, i un poema excel·lent. Trepitjar el reflex d'una cosa inabastable és intentar vd'apropiar-te-la una mica, i això és l'art, en efecte. Genial!
ResponEliminaEm sembla que li fas més que justícia al meu poema, Ramon! Cada lector és cada lector, i estic contenta d'haver-te arribat!
EliminaEl teu haiku és art i el de Carme també és molt bo.
ResponEliminaEnhorabona a les dos.
Una abraçada...
Rafael Molero
Rafael,
EliminaCelebro que t'agradi tant!
Una abraçada.