En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 7 de setembre del 2019

Flors amb ales

GARCIA, Juan dins Associació Fotogràfica Jaume Oller
KEFAS


D'igual a igual.
La flor, que tu escrius,
jo la interpreto.

 Helena Bonals
Como insecto
libo de las palabras.
Flor de otoño.

 Fackel
La papallona
les ales del poema
lletra a lletra.

Xavier Pujol
La papallona és fràgil
i admirar-la és molt fàcil.

 Olga Xirinacs
a

16 comentaris:

  1. Fackel7 de setembre del 2019, a les 18:29

    Como insecto
    libo de las palabras.
    Flor de otoño.

    ResponElimina
  2. xavier pujol8 de setembre del 2019, a les 9:03

    La papallona
    les ales del poema
    lletra a lletra.

    ResponElimina
  3. Olga Xirinacs8 de setembre del 2019, a les 9:26

    La papallona és fràgil
    i admirar-la és molt fàcil.
    =======
    Una abraçada,Helena

    ResponElimina
  4. Carme Rosanas8 de setembre del 2019, a les 13:39

    De igual a igual és la millor mesura d'intercanvi, també poètic.

    ResponElimina
  5. artur8 de setembre del 2019, a les 20:05

    Lletres que en igual mesura son importants, per qui les escriu i per qui la llegeix.
    Bones aportacions !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals8 de setembre del 2019, a les 20:40

      A qui escriu li agrada de ser llegit, Artur. Moltes gràcies!

      Elimina
  6. Rafael Molero Cruz11 de setembre del 2019, a les 16:29

    He llegit aquests poemes, tan el poema de Fackel, Xavier pujol, i Olga Xirinacs, són molt bons i tene qualitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals11 de setembre del 2019, a les 19:44

      Rafael,
      Jo també trobo molt bones les aportacions! Sobretot les de KEFAS.

      Elimina
  7. Teresa Duch13 de setembre del 2019, a les 16:07

    Una imatge potent, Helena, i uns poemes que n'estan a l'altura.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals13 de setembre del 2019, a les 16:56

      Sí, Teresa, és d'aquelles imatges que et diuen "N'he de fer un poema!'"

      Elimina
  8. Galionar15 de setembre del 2019, a les 9:18

    Em sembla la màxima comunió espiritual, la més íntima, aquesta entesa d'igual a igual de què fas esment. Un tresor escadusser que aporta una felicitat indescriptible...
    Per cert, cada vegada m'agraden més els poemes de Kefas; em transporten a qui jo mateixa havia estat molts anys enrere i a algunes de les coses que havia escrit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals15 de setembre del 2019, a les 11:16

      A mi també m'embadaleix el KEFAS, que es diu Pere i segurament vindrà al recital del 21 de setembre! El podràs conèixer!

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...