En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 29 de setembre de 2019

Una moixaina involuntària

Il·lustració meva finalista del tema "Fotografia"
del IX Concurs de Portades "ARTS"
Associació de Relataires en català


És un segon
el que copsa el botó.
D'instants es tracta,
que volem correspondre
amb paraules o imatges.

14 comentaris:

  1. Un instant que vol atrapar lo eteri , les nostres sensacions.
    Felicitats per la teva inspiració !!

    ResponSuprimeix
  2. Correspondre és un verb una mica oblidat, però bonic i necessari.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Carme,
      Volia posar "reflectir", però vaig preferir "correspondre".

      Suprimeix
  3. Felicitats, Helena! M'agrada molt aquesta moixaina als lectors del teu blog.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Teresa,
      És que aquest dit és com si fes una carícia. M'he inspirat en això i el poema de Carles Riba:

      Que furioses
      sento córrer les aigües
      del nostre amor, oh!
      quan vinc a tu pel frèvol
      pontet d’una carícia!

      Suprimeix
  4. "fixar l'instant precís" és el desideràtum de molts poetes. Tu ets de les que sap fer-ho amb traça; d'altres sovint ens dispersem i el llegir ens fa perdre l'escriure.

    ResponSuprimeix
  5. Tens una mica de raó: "però, ai, aquell moment/ de joia que no passa" dic en algun poema, Ramon!

    ResponSuprimeix
  6. Un segon important, per descomptat.
    El misteri de la fotografia...

    Una abraçada
    Ana

    ResponSuprimeix

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...