En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
Un instant que vol atrapar lo eteri , les nostres sensacions.Felicitats per la teva inspiració !!
I a tu per la teva, Artur!
Enhorabona Helena: bona feina!
Moltes gràcies, Xavier!
Correspondre és un verb una mica oblidat, però bonic i necessari.
Carme,Volia posar "reflectir", però vaig preferir "correspondre".
Felicitats, Helena! M'agrada molt aquesta moixaina als lectors del teu blog.
Teresa,És que aquest dit és com si fes una carícia. M'he inspirat en això i el poema de Carles Riba:Que furiosessento córrer les aigüesdel nostre amor, oh!quan vinc a tu pel frèvolpontet d’una carícia!
La mà nuosa, tan
La ma nuosa, tan propera, pot ser, Jordi?
"fixar l'instant precís" és el desideràtum de molts poetes. Tu ets de les que sap fer-ho amb traça; d'altres sovint ens dispersem i el llegir ens fa perdre l'escriure.
Tens una mica de raó: "però, ai, aquell moment/ de joia que no passa" dic en algun poema, Ramon!
Un segon important, per descomptat.El misteri de la fotografia...Una abraçadaAna
La fotografia s'assembla molt a la poesia, en el fons.
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...
Un instant que vol atrapar lo eteri , les nostres sensacions.
ResponEliminaFelicitats per la teva inspiració !!
I a tu per la teva, Artur!
EliminaEnhorabona Helena: bona feina!
ResponEliminaMoltes gràcies, Xavier!
EliminaCorrespondre és un verb una mica oblidat, però bonic i necessari.
ResponEliminaCarme,
EliminaVolia posar "reflectir", però vaig preferir "correspondre".
Felicitats, Helena! M'agrada molt aquesta moixaina als lectors del teu blog.
ResponEliminaTeresa,
EliminaÉs que aquest dit és com si fes una carícia. M'he inspirat en això i el poema de Carles Riba:
Que furioses
sento córrer les aigües
del nostre amor, oh!
quan vinc a tu pel frèvol
pontet d’una carícia!
La mà nuosa, tan
ResponEliminaLa ma nuosa, tan propera, pot ser, Jordi?
Elimina"fixar l'instant precís" és el desideràtum de molts poetes. Tu ets de les que sap fer-ho amb traça; d'altres sovint ens dispersem i el llegir ens fa perdre l'escriure.
ResponEliminaTens una mica de raó: "però, ai, aquell moment/ de joia que no passa" dic en algun poema, Ramon!
ResponEliminaUn segon important, per descomptat.
ResponEliminaEl misteri de la fotografia...
Una abraçada
Ana
La fotografia s'assembla molt a la poesia, en el fons.
Elimina