En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 1 de novembre del 2019

Per què al novembre?

Niporepte 277 Fagedes a la tardor dins Relats en català

La gravetat
em crida a enamorar-me
de la tardor.
Les paraules ben dites
poden més que cap sol.

Helena Bonals


Llum de tardor.
Als nostres peus, les fulles.
De tot l'amor,
de les millors paraules,
en fem caliu.

Carme Rosanas


Arreu sona una cançó
és la veu de la poeta.
Ressona a cada racó
de la tarda al foscant
Apareix una silueta
que captiva el caminant.

Xavier Pujol

14 comentaris:

  1. Et segueixo...

    Llum de tardor.
    Als nostres peus, les fulles.
    De tot l'amor,
    de les millors paraules,
    en fem caliu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Brillant com sempre, Carme! Sense paraules no hi ha amor, es pot prescindir de tot, però no dels versos. Almenys jo.

      Elimina
  2. Arreu sona una cançó
    és la veu de la poeta.
    Ressona a cada racó
    de la tarda al foscant.
    Apareix una silueta.
    que captiva el caminant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      Aquesta silueta podria ser la nineta als ulls de la poeta!
      Ben rimat, i inspirat, el teu poema!

      Elimina
  3. L'enhorabona a totes i tots per escriure tant bé ! ;)

    ResponElimina
  4. Quins bells poemes heu escrit tots.
    La veritat és que la tardor és una estació plena de nostàlgia, records i malenconia. A mi m'encanta.
    Són mesos plens de pluja, fred i vent i l'ànima necessita refugiar-se a l'interior.

    Una abraçada
    Ana

    ResponElimina
  5. Helena, sempre m'encanten aquests poemes conjunts que feu de tant en tant sobre un tema. Fa goig de veure tot el que es pot treure d'una paraula. El cas és que, en el que us conec, que no és molt, us veig a cadascun de vosaltres en cada poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Teresa,
      Crec que un poema és la manera més directa de conèixer algú, encara que no l'hagis vist mai.

      Elimina
  6. Hola... doncs a mi, m'han agradat tots aquest poemes amb paruales senzilles diuen molt.
    La tardor és per a inspirar-se dins del cor.
    Salutacions...

    ResponElimina
  7. A mi també m'encanta la tardor. I els teus versos, i els dels que s'hi afegeixen. Entre totes i tots, és un plaer llegir-vos! Gràcies.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...