En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 24 de setembre del 2019

Fredor aparent

El meu hort Niporepte 274
dins Relats en català


Rere el meu verd
sempre hi ha un color càlid
manifestant-se.
a

10 comentaris:

  1. Ramon Torrents24 de setembre del 2019, a les 16:21

    Després de llegir-los en els llibres,
    Tots els versos s'entenen
    I en tots hi ha el color càlid.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals24 de setembre del 2019, a les 16:32

      Ramon,
      T'has llegit els llibres que et vaig donar, doncs? Espero que t'hagin agradat, a més d'entendre'ls.

      Elimina
  2. Carme Rosanas24 de setembre del 2019, a les 17:12

    Un color càlid
    segur a cada escletxa.
    Tu i el poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals24 de setembre del 2019, a les 17:24

      Mmmm...! Carme, m'agrada molt! El poema en les escletxes que deixa la poeta.

      Elimina
    2. Carme Rosanas24 de setembre del 2019, a les 22:56

      Aquest "tu" del meu poema, ets tu, Helena.

      Elimina
  3. xavier pujol24 de setembre del 2019, a les 18:30

    L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. xavier pujol24 de setembre del 2019, a les 18:33

    Més viu o més pàl·lid
    el color em fascina.
    Més fred o més càlid
    el poema hi combina.

    ResponElimina
  5. KRT31 d’octubre del 2019, a les 23:01

    Sempre hi ha claror, en els teus versos. Com t'ho fas?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals1 de novembre del 2019, a les 18:05

      M'agrada molt que em diguis això de la claror, perquè he tingut una vida molt fosca, i és força paradoxal que tot i això els meus versos transmetin llum.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...