En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 25 de novembre del 2019

Teixint amb lletres

Niporepte 279 El teler d'Aracne
dins Relats en català

La llum del sol
que m'ha atrapat a mi,
ara soc jo
que l'atrapo en els versos.
Sense poder-la haver.

 Helena Bonals
Com una aranya
vull pescar immensitats
amb fils minúsculs.
Teixidora de mots
per on la llum s'escapa.

 Carme Rosanas
a

10 comentaris:

  1. artur25 de novembre del 2019, a les 19:23

    L'Aracne Bonals , teixint versos incansablement ;)

    ResponElimina
  2. xavier pujol25 de novembre del 2019, a les 21:58

    Lectors atrapats.

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas27 de novembre del 2019, a les 9:32

    M'afegeixo a teixir, com sempre inspiradora, aracne Helena

    Com una aranya
    vull pescar immensitats
    amb fils minúsculs.
    Teixidora de mots
    per on la llum s'escapa.

    ResponElimina
  4. KRT1 de desembre del 2019, a les 0:55

    Dues tankes magnífiques. Em reviscoleu! Gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals1 de desembre del 2019, a les 19:23

      Ramon,
      La tanka de la Carme és millor que la meva! Moltes gràcies!

      Elimina
  5. cantireta1 de desembre del 2019, a les 20:21

    Millor no haver-la, millor deixar que ens traspassi. La bellesa.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...