En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 8 de setembre de 2022

Bagatge


 Niporepte 353 Naturalesa morta

En el teu fons
és on la vida torna,
talment un àtom,
galàxia en record,
de tot el que has estat.

18 comentaris:

  1. En aqueixa galàxia, la vida va desenvolupant-se, a partir d'un àtom. Un tan surrealista aquesta tanka.
    Cordialment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafael,
      Una cosa molt gran en una de molt petita sóc jo.

      Elimina
  2. Té raó en Rafael, una mica surrealista, però m'agrada molt.
    Té misteri i té contingut. Molt bo, Helena!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Ser gran com una galàxia i petita com un àtom no ho pot dir tothom! I les dues coses tenen la mateixa forma. De surrealista la imatge n'és un bon tros!

      Elimina
  3. Me has hecho recordar aquella frase histórica: Todo lo pequeño es hermoso. (Schumacher) Aplicable a cualquier aspecto o materia de la vida. Esa es la grandeza.

    ResponElimina
  4. De tant en tant ens ho hauríem de recordar.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
  5. M'agrada la identificació entre àtom i galàxia, i que l'àtom que som sigui el record de la galàxia que hem estat. I que en el recordi la vida hi torni. Si l'he entès, l'he trobat genial (i si no, també).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt ben interpretat, Ramon.
      I a qui no li agradi que jo hagi estat gran de debò alguna vegada, que es foti!

      Elimina
  6. Com que les mides, les distàncies i el temps són relatius, la tanka també ho és.

    ResponElimina
  7. https://ibero909.fm/blog/el-ultimo-cuadro-que-pinto-remedios-varo-2ybwh (per a ociosos i culturetes, un article llarg i enciclopèdic)

    ResponElimina
  8. En la galaxia está contenido todo. "Nada de cera no se destrue, solo se transforma." Segunda Ley de la Termodinámica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'amor no es destrueix, és com l'energia, es transforma, he llegit alguna vegada, Ana.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...