Niporepte 351 Un gest de fusió
dins Relats en català
Sempre és més màgic
el capoll sense obrir,
la flor i no el fruit.
Conèixer i estimar
un ser humà és primer.
el capoll sense obrir,
la flor i no el fruit.
Conèixer i estimar
un ser humà és primer.
Un poema bell i verídic.
ResponEliminaAferradetes, nina.
Sa lluna,
Eliminaés el que jo penso, almenys.
L'ésser humà hauria de ser el rpimer sempre i en tots els casos i els àmbits, malauradament no sempre és així.
ResponEliminaCarme,
EliminaEl que és humà és el més noble alhora que el més terrenal que hi ha. Jo em quedo amb la noblesa.
La intenció per devant de l'acció , el desig per devant del posseir....
ResponEliminaM'agrada la combinació dels versos i la imatge.
Bon dijous ;)
Artur,
EliminaSóc molt puritana, ho reconec!
Lo enigmático es enigmático hasta que florece. En cualquier especie. Y no siempre el enigma desaparece.
ResponEliminaFackel,
EliminaEl que trobo molt enigmàtic és el teu comentari!
Els instants "abans" sempre són els més potents.
ResponEliminaCom el dia abans de començar les vacances. O la nit de Reis, abans d'obrir els regals.
Xavier,
EliminaD'acord amb el que dius, però jo em refereixo a que pots estar enamorada d'algú del teu sexe sense necessitat de tenir res físic. Les amistats romàntiques valen molt la pena.
Precioso poema breve, Helena. Me ha dejado pensando y pensando.
ResponEliminaEs muy profundo lo que dices
Un beso grande
Ana,
EliminaMoltes gràcies. Cadascú per on l'enfila!
Està molt ben dit. Fa pensar, com de costum. Conèixer i estimar, d'entrada, sense fer més ni esperar més, és un primer pas, i bàsic. Després, la poncella es badarà, la flor serà més o menys flairosa, el fruit pot ser amargant... L'estimació primera, pura, intacta, romandrà en la seva idea, o en el record.
ResponEliminaMercè Rodoreda deia que l'amor és un fruit que quan el culls de l'arbre es fa malbé al cap de poc.
ResponElimina