En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 16 de juny de 2022

Aurea mediocritas II


 Repte poètic visual 300 El cim


Abans de pondre's 
el sol, promet tornar.
També el meu cor
anhela un cim bessó,
que és contra tot pronòstic.

3 comentaris:

  1. Mai se sap ón posaràs els ulls !. :)
    Salut !.

    ResponElimina
  2. La imatge m'ha fet pensar en la tanka de Riba:
    "Tristes banderes
    del crepuscle! Contra elles
    sóc porpra viva.
    Seré un cor dins la fosca;
    porpra de nou amb l'alba."

    No sempre els nostres anhels poden comptar amb una certesa tan clara com que demà tornarà a sortir el sol (i "qualsevol nit" també, segons en Sisa, que confia en els miracles contra tot pronòstic). Bon poema!

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...