En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 16 de juny del 2022

Aurea mediocritas II


 Repte poètic visual 300 El cim


Abans de pondre's 
el sol, promet tornar.
També el meu cor
anhela un cim bessó,
que és contra tot pronòstic.

a

4 comentaris:

  1. artur18 de juny del 2022, a les 18:24

    Mai se sap ón posaràs els ulls !. :)
    Salut !.

    ResponElimina
  2. KRT29 de juny del 2022, a les 22:32

    La imatge m'ha fet pensar en la tanka de Riba:
    "Tristes banderes
    del crepuscle! Contra elles
    sóc porpra viva.
    Seré un cor dins la fosca;
    porpra de nou amb l'alba."

    No sempre els nostres anhels poden comptar amb una certesa tan clara com que demà tornarà a sortir el sol (i "qualsevol nit" també, segons en Sisa, que confia en els miracles contra tot pronòstic). Bon poema!

    ResponElimina
  3. Helena Bonals3 de juliol del 2022, a les 12:12

    Moltes gràcies, Ramon. Com que aquest poema és una nova versió de l'anterior, pocs l'han comentat.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...