Sí, la poesia és un pedaç per intentar recompondre els estrips de la vida, una mica de recer provisional contra la intempèrie moral. Quan patim una pèrdua dolorosa ens n'adonem: la poesia no guareix cap malaltia, no mitiga cap dolor, però ens ajuda una mica a sobreviure a base d'identificar-nos amb les experiències similars alienes. Com en aquest poema teu, que com a lector m'ha fet pensar: 'parla de mi'. Gràcies.
Durant tota la vida s'ha de cosir i recosir molts cops...a vegades amb fil i agulla, altres amb ploma , tinta i paper.
ResponEliminaBon diumenge ;)
Artur,
EliminaEl paral·lelisme és molt evident, entre fil i agulla i vers i ploma, en l'ordre que es vulgui.
Preciós, Helena! M'agrada molt.
ResponEliminaEls cors trencats sempre s'han d'apedaçar, isi són de la millor tela, segur que el resultat serà fantàstic.
Carme,
EliminaSense la poesia no es podrien apedaçar tan bé aquests cors.
Moltes gràcies!!!
Cada palabra
ResponEliminacomo una puntada
hace la pieza.
Fackel,
EliminaText i teixit són paraules relacionades etimològicament, per això és ben trobat el teu haiku.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaSí, la poesia és un pedaç per intentar recompondre els estrips de la vida, una mica de recer provisional contra la intempèrie moral. Quan patim una pèrdua dolorosa ens n'adonem: la poesia no guareix cap malaltia, no mitiga cap dolor, però ens ajuda una mica a sobreviure a base d'identificar-nos amb les experiències similars alienes. Com en aquest poema teu, que com a lector m'ha fet pensar: 'parla de mi'. Gràcies.
ResponEliminaRamon,
EliminaEm fa molta il·lusió que parli de tu, el millor que pot fer un poema!
Un poema preciós, m'agrada molt.
ResponEliminaAferradetes, nina.
Igual com la Carme, sa lluna!
EliminaEncara que es vegi algun refil del que s'ha arranjat, la roba lluirà millor que si fos nova.
ResponEliminaAquest comentari és més genial que si l'hagués escrit Shakespeare, Xavier!
EliminaÉs la madeixa de llana, la que t'inspira fer uns versos per a obrir el teu cor amb la teua ploma de realitat.
ResponEliminaCordialment.
Rafael
Rafael,
ResponEliminaEm diuen que em despullo molt en els meus poemes, és veritat que obro el meu cor.
Sí, portes raó. En aquest t'has reeixit molt i amb qualitat.
EliminaCordialment.
Moltes gràcies, Rafael!
EliminaPreciosos y complementarios ambos poemas, Helena y Fackel:
ResponEliminaSon versos cortos y precisos que nos sirven para reflexionar. La poesía sutura las heridas y las grietas de la conciencia.
Un beso
Felicidades a ambos
Ana,
EliminaHe llegit alguna vegada que tots tenim algun cor trencat.
Moltes gràcies!