En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 21 de desembre de 2022

El meu talent


MIQUEL ÀNGEL Sibil·la dèlfica
dins la Capella Sixtina

Sóc una dona
d'una altra galàxia,
mal m'està el dir-ho.
La domina que tots 
els trobadors somniaven.
I no pas per la meva forma
ni pel meu contingut.
Sinó perquè me n'he sortit
contra tot pronòstic,
el miracle probabilístic
de Margarit.
Sóc molt feliç.

21 comentaris:

  1. Felicitats! Gràcies per tanta constància en la poesia, regalant-nos bellesa i reflexions escaients. Que per molts continuïs exercint aquest talent. Bones festes i bon any a tu i a tots els teus seguidors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      Sembla que tingui una mica de megalomania, però és que la meva autoestima va pels núvols. Te'n vas al cel quan has estat a l'infern...

      Elimina
  2. Miquel Àngel, era un gran pintor. Tu has compost un poema dedicat a la Sibil·la dèlfica, has fet el miracle de Margarit. Bon poema Helena.
    Bon Nadal i Feliç Any Nou.
    FELIZ NAVIDAD.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafael,
      La Sibil·la Dèlfica em fa pensar en una dona d'una altra galàxia, per això l'he posat.
      Bon Nadal i bon any nou!!!

      Elimina
  3. Felicitats per arribar allà a ón vulguis i encara més lluny , si pots !!
    Bones festes, Helena ;)

    ResponElimina
  4. Com una poeta del Renaixement.
    Que el Nadal et regali, encara més, inspiració i felicitat.
    I que el 2023 segueixis en ratxa.

    ResponElimina
  5. Hola, Helena: Quan tingues temps ja em diràs en la meua pàgina, perquè ja en tinc un nou poema, que pot interessar-te.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per la teua bona opinió sobre el meu poema Ramells de flors.
      M'alegre que t'haja agradat.
      Cordialment.

      Elimina
  6. Enhorabona, Helena per la felicitat i pel poema!

    ResponElimina
  7. Hay muchas galaxias humanas, pero todas están en esta Afortunadamente tenemos cada uno la nuestra y todo consiste en que nuestros planetas interiores se sorteen con los que giran en el mundo del vecino. Pero la colisión es parte también, inequívoca, de ese movernos, creciendo y desgastándonos.

    ResponElimina
  8. Se't veu molt feliç i això sempre agrada.

    Bones festes, nina.
    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que tinc una sort que no me l'acabo, sa lluna!
      Bones festes!!!

      Elimina
  9. No entenc el poema, però desitjo que et provin les festes

    ResponElimina
  10. Cantireta,
    Em refereixo a que puc tenir una autoestima ben alta tenint en compte la malaltia que ja saps que tinc i que treballi, visqui sola i a sobre escrigui. La qual cosa és absolutament excepcional, d'una "dona d'una altra galàxia". Això és el que ens van dir que havia de ser la dama, la "domina", que els trobadors estimaven, fos o no fos bella (la forma) o molt intel·ligent (el contingut). No sé si m'explico!

    Bones festes, guapa!

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...