En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 24 de juny del 2022

El que resta del dia


 Recital on participo, podeu fer-ho també

La paraula "capvespre" hauria de constar
en un diccionari de paraules poètiques.
També "joliu" com ho és sempre la posta,
 i "glatir" com ho fa la bellesa.
L'aigua de la mar hi fa la resta.

18 comentaris:

  1. Una inspiració del capvespre on es fa quasi imprescindible com a poesia, i el mar l'acompanya sempre. Un poema molt bonic.
    Cordialment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí senyor, Rafael, el capvespre és "quasi imprescindible" per fer poesia. Per l'època de la vida en què s'escau.

      Elimina
  2. Haciendo uso adecuado, en prosa o en verso, de la palabra atardecer ya la estamos incluyendo en la geografía poética. Pero hay un uso que me causa bastante impresión: cuando se utiliza lo de atardecer (u ocaso) para señalar la última etapa de la vida. Creo que tengo aversión a ese uso desde que la Iglesia lo cantaba en los funerales (hace mucho que no asisto a ninguno)

    ResponElimina
  3. Fackel,
    Doncs em sap greu que no t'agradi el títol del poema!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En ningún momento digo que no me agrade el título del poema, por supuesto que no me desagrada.

      Elimina
    2. Ah, com que el títol parlaria metafòricament del final de la vida, he pensat que no t'agradava.

      Elimina
  4. Sempre hi ha paraules que semblen més poètiques que d'altres... per exemple (en el nostre cas), "horabaixa" i el mar sempre acompanya.

    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna,
      "horabaixa" és encara més deliciós que "capvespre"!

      Elimina
  5. Fa molts anys un pastor d'ovelles em comentava que la millor hora del dia és el capvespre. Perquè és senyal que hem viscut un altre dia.
    Si a més hi ha poesiai mar, l'horabaixa (que diu sa Lluna) és insuperable.

    ResponElimina
  6. Espero que te vaya muy bien en la "Jam poética". Lo pasarás bien en el evento. Precioso poema inspirado en el cartel.

    Un beso grande, Helena

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Ana, ja he participat en una d'aquestes jams, i està molt bé.

      Elimina
  7. Passat Cambrils,
    caminant per la platja,
    deixant la riera enrere,
    en deu minuts
    xino-xano arribo a la Llosa,
    desplego la cadira
    i miro l'horitzó,
    he arribat d'hora,
    trec un full
    i un llapis ben afilat,
    també he dut
    quatre colors per pintar.
    Només he de fer
    una recta,
    on es troben cel i mar,
    gairebé una redona
    el sol amagant-se
    per sorprendre la lluna,
    i si la foscor m'ho permet,
    ho pintaré
    amb ulls i colors d'infants.
    El nom d'aquest senzill
    dibuix, capvespre,
    quan el dia se'n vol anar a dormir
    i a mi m'agrada
    començar a somiar.
    De vegades, sóc tan agosarat
    que deixo ben a prop
    de l'aigua la cadira,
    em descalço
    i amb les aigües jugant a pujar
    em mullen la pell
    i se me'n va el pensament
    més enllà d'on s' amagat el sol.
    Potser podria canviar el nom
    per un de nou:
    Felicitat en sa horabaixa.

    ResponElimina
  8. En aquest capvespre d'avui, des de casa, davant de la finestra oberta a un cel ple de núvols entre blancs i grisos, imagino aquesta altre capvespre poètic a la platja. Tenen moltes coses en comú i també moltes de diferents. La poesia hi és present i la música, escolto l'Adaggio d'Albinoni que ens ha posat sa lluna al blog, però no tinc pas el mar.

    Bon capvespre poètic respirant el mar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Carme! L'Adaggio d'Albinoni el trobo massa trist per aquesta posta tan maca.

      Elimina
  9. La "Cançó del capvespre" devia ser el primer poema d'Espriu que vaig conèixer, via Raimon. Va ser la primera que va musicar i enregistrar de les 'Cançons de la roda del temps'. De fet, totes les paraules són poètiques, però certament estic d'acord que algunes ho són especialment, per eufòniques o perquè connoten això: bellesa, pau, serenor. Jo tinc una flaca per determinats arcaismes. Que vagi molt bé a la platja! Bon estiu!

    ResponElimina
  10. Ramon,
    A mi em diuen que el meu nom i cognom sonen molt bé!

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...