En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 17 de setembre de 2022

Butaca


MATEU, Joan Mare Internum 
Exposició Castell de Benedormiens - Castell d'Aro
del 13 d'agost al 25 de setembre de 2022

Entre el confort
i el teu vers estrellat,
saps escollir.

Helena Bonals

Nada se para.
Imágenes de sueños.
Constelaciones.

Fackel


Palabras suaves,
libertad sin cadenas.
Respiración.

Ana Muela Sopeña.

19 comentaris:

  1. Nada se para.
    Imágenes de sueños.
    Constelaciones.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Res para i s'aconforma amb una butaca, Fackel. M'agrada molt!

      Elimina
  2. Ben dit !. També hi poden haver versos incòmodes que ens fan remoure el pensament , fins i tot són necessaris
    Bon diumenge ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Artur,
      les obres han de mossegar, de sorprendre i pertorbar, he llegit alguna vegada.

      Elimina
  3. Estrellats o amb estrella, els versos sempre reconforten.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      Per un cantó reconforten, els versos, per l'altre alteren.

      Elimina
  4. Saber escollir és sentir en el cor el confort de l'altre. M'ha agradat molt el teu haiku.
    Gràcies per comentar-me el meu relat "Promesos".
    Cordialment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafael,
      Jo estic dient que no cerco la seguretat, el confort, sinó la nit estrellada que sembla que es vegi al fons del quadre. No sé si ho heu entès.

      Elimina
    2. Com ho expliques, és així. El confort està la nit estrellada! Vaja com t'ho has plantejat. Així és un tan surrealista. Molt bé.
      Gràcies i fins a l'altra.
      Cordialment

      Elimina
  5. Els objectes materials es paguen amb diners. La poesia no té preu.

    ResponElimina
  6. Quina sort saber escollir! La poesia no deixa dubtes…

    ResponElimina
  7. Palabras suaves,
    libertad sin cadenas.
    Respiracion.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...