Mitja vida Poema meu guanyador
del 1r premi de poesia visual
de Lliçà d'Amunt
M'autointerpreto: el tema del poema és "una nit d'estiu". "Mitja vida" perquè les vacances ho són, el que permet recuperar-te de l'esforç de tot el curs. I mitja lluna, que es complementa amb l'hamaca que sembla un tall de síndria. Perquè la poesia és en l'escaiença de les coses. L'hamaca com el que és real, de colors, al costat de la lluna blanca sobre el negre, el cel, l'art. L'hamaca rústica, la lluna clàssica. Com una mitja taronja també. Un cop més, tenir-ho tot en una sola imatge.
Felicitacions pel premi i pel teu poema visual.
ResponEliminaUna meravella tot!.
Aferradetes, nina.
No saps el contenta que estic, sa lluna! És el primer poema visual que faig a la vida.
EliminaEnhorabona pel premi, Helena! Molt bonic tot, el,poema visual i la teva interpretació. Les nits d'estiu són inspiradores.
ResponEliminaSoc la Carme.
EliminaCarme,
EliminaVaig tenir la idea de seguida, i és el primer poema visual que faig, per això no creia que pogués guanyar. Em fa molta il·lusió!
Hola, Helena: Fa unes hores que ho havia vist pel meu mòbil, però ara que he obert l'ordinador, et comente que és molt original aquest "poema visual". Sembla que la lluna es balanceja en el cel en una hamaca. Enhorabona, Helena.
ResponEliminaM'ha agradat molt.
Cordialment.
Rafael,
EliminaLa teva interpretació és molt bona!
Muy ingeniosa tú con tu poema. Y es que la luna y sus crecientes y menguantes nos inspiran tanto...Felicidades.
ResponEliminaFackel,
EliminaUn amic em va dir que és genial, i jo no m'ho creia! En donar-me el premi em van dir que és "meravellós". Tot plegat em fa molt feliç. L'any que ve serà la imatge del cartell de la festa major.
El premi és totalment merescut. Enhorabona i a seguir gronxant els teus somnis a la llum de la lluna.
ResponEliminaXavier,
ResponEliminaLa lluna i jo sempre anem juntes!
Molt encertada la imatge, Helena ! Felicitats pel premi i per la interpretació ;)
ResponEliminaSalut !.
Últimament veig que se'm perden els missatges al teu blog, no tots acaben sortint... potser també s'agafen vacances ! hehehe
Artur,
EliminaQuina pena que es perdin els teus missatges!
Precioso poema visual y muy merecido el premio. Has juntado dos elementos que inspiran mucho: la luna y la hamaca...
ResponEliminaEnhorabuena, Helena
Un beso enorme
Ana,
Eliminaestètic ho és molt, almenys, el meu poema visual!
Navega la lluna
ResponEliminaen un mar negre,
plàcid festeig cercant
un sol que descansa
a l'altra vora del món.
Pendent del seu viatge
l'amant vigila
temen que s'enfonsi
entre un guirigall de núvols
li envia per la seva tranquil•litat
una xarxa de seguretat,
amb servei de gronxador
per si la negra nit
pinta sense estels
un viatge avorrit.
qui sap si...
qui sap si...,
ResponEliminaque es gronxi la lluna en l'hamaca, té molt de sentit!
Mitja vida és somiar, i l'altra mitja, dormir. Enhorabona pel premi.
ResponEliminacantireta,
Eliminadormir i somniar són el mateix, pràcticament.
Moltes gràcies!
Enhorabona, Helena. Un poema visual molt potent, ple de suggeriments. Abans de tot comentari, la imatge ja enganxa, amb la lluna cercant l'hamaca (o l'hamaca oferint-se a la lluna). La glossa obre nous camins a la imaginació, però no els exhaureix pas.
ResponEliminaM'agrada això de "la lluna cercant l'hamaca (o l'hamaca oferint-se a la lluna)"!
ResponElimina