En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 19 de juliol del 2022

Aplanant l'esfera



Entre l'ofici
i la vocació.
Entre el jugar
i guanyar-se la vida,
talent, treball i sort.
 

12 comentaris:

  1. Ben trobat, Helena !
    Sembla que últimament, algú fa pràctiques amb la esfera....terrestre ! ;)
    Salut !

    ResponElimina
  2. Tres premisas de la naturaleza:
    juego por inercia,
    talento como don,
    suerte como compañera.
    Sonreirá la vida.


    ResponElimina
    Respostes
    1. Fackel,
      Molt bona reflexió poètica. Estic d'acord amb totes tres premises.

      Elimina
  3. Una mica de tot, no sempre a parts iguals.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
  4. I que no ens falti cap de les tres coses. Si falla una pota tot s'ensorra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que sí, Carme! Això del "talent, treball i sort" ho deia Joaquim Maria Puyal.

      Elimina
  5. Ben expressat. Que tinguem sort, i que la inspiració ens trobi treballant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt aquesta expressió, Ramon, no només trobo la inspiració quan treballo el poema, sinó quan treballo en d'altres coses.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...