En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 20 de novembre de 2022

Arcàdia

[AGUS, Montseny, imatges dins



La teva llum
en començar la vida,
abans de la foscor,
ve a ser la part pel tot,
la teva part de joia.



L'encegament
és allò que et permet
d'anar endavant
contra vent i marea.
La tardor et necessita.



No sols les fulles
es desprenen dels arbres,
també a vegades
cauen les branques nues,
enyoren el passat.

14 comentaris:

  1. Són molt profunds tots tres poemes. M'agraden.

    "La part pel tot", aquesta part de joia, potser de la infantesa, o de qualsevol altre moment de la vida, si hi és, ja és el tot. Jo també ho penso. La joia duri el que duri, ja ho és tot per sempre.

    L'encegament, la passió, l'enlluernament, sí, és a la tardor de la vida quan més ens fa falta...

    Potser és inevitable, un cert enyorament del passat, com les branques que es deixen caure... ens hi deixem anar, nosaltes també, cap a un passat feliç.

    ResponElimina
  2. Ja que aproves la interpretació de la Carme, he tornat a llegir els poemes després del comentari.
    S'interpreta millor.

    ResponElimina
  3. Quantes veritats en tants pocs veros, Helena! Són grans reflexions, i totes m'agraden, però la de l'encegament la trobo tan ben pensada....
    Una abraçada !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Teresa,
      És que a la tardor és quan el sol encega menys...

      Elimina
  4. M'agraden molt, tots tres.
    Sembla que estic d'acord amb la Carme.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
  5. Hola, Helena:
    T'explique la meua opinió:
    - La 1a tanka: La joia espera ser amada per la llum.
    - La 2a tanka: Necessita anar el teu ser plenament fins a l'encegament.
    -La 3a tanka: Abans les fulles i les branques no volien caure dels arbres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafael,
      M'agraden molt les teves interpretacions, són molt originals!

      Elimina
  6. Prefereixo buscar la llum de la joia més que l'encegament, que no et deixa veure-hi clar....
    M'agrada la teva composició, Helena !!.
    Salut ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Artur,
      l'encegament és el mateix que l'enlluernament, com passa quan surts de la cova de Plató. A més, hi ha el vers d'Espriu "mentre comprenien savis dits de cec". La joia ve d'aquest enlluernament. Que encara dura.
      Aquestes tres imatges tardorals crec que les he entrelligat, estic contenta que t'agradi.

      Elimina
  7. Tres tankes excel·lents que conviden a la reflexió. Els comentaris de la Carme i el Rafael, encertats. Del paradís perdut de la infantesa cap a l'enyor de la brillantor que s'ha apagat com la branca caiguda, passant pel necessari apassionament que en permet anar tirant de la magna rifeta". Tant a la primavera com a la tardor de la vida, amb una mica de sort, sempre hi haurà una "alta llum que ens guia" enmig de la intempèrie. Gràcies pels teus versos carregats de claror.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      Com sempre fas una molt bona interpretació! I entremesclada com les meves tankes.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...