En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 17 de desembre de 2022

Bellesa alada


MIGURENA Gaviotas 

Gavines com versos,
al mig del full del cel.
Elegants, lleugeres,
com la inspiració,
com el fet d'entendre.
Copsades per a tu.

17 comentaris:

  1. Preciosa interpretació de la imatge, Helena. La segueixo.

    N'has triat cinc.
    Com tanka de cinc versos.
    Ales bateguen
    en un cel inspirat
    que m'apropa als teus ulls.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Jo també havia pensat en una tanka! Però m'ha sortit així, a més, estic una mica tipa de fer tankes!
      La teva m'agrada molt!

      Elimina
    2. Tens raó, Helena, no cal encasillar-nos enlloc, tampoc en les tankas. Els poemes han de sortir tal com volen, tal com manen ells.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Xavier,
      Els missatges de la poesia sempre són alats, tendeixen a transcendir.

      Elimina
  3. Extraños vuelos los de las aves.
    No hay dos iguales. Unos giran
    en las alturas y otros se humedecen
    en la espuma. Tal los versos.
    Paseantes de las cuitas de los hombres
    se elevan y se sumergen
    sin hallar la sustancia de los días.
    Condenados a proseguir su tránsito
    y a habitar un vacío tras otro.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És preciós aquest poema, Fackel!
      És veritat que no n'hi ha dos d'iguals, d'ocells i de versos, uns més realistes i d'altres de més elevats.

      Elimina
  4. Realment, com el teu bell poema.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sa lluna,
      Moltes gràcies! Aquesta imatge també em fa pensar en el disseny de blogger d'aquest blog, amb els ocells volant, després de "En cada vers que has entès".

      Elimina
  5. Una bellesa caçada al vol ! :)
    Bones festes, Helena !!

    ResponElimina
  6. M'agrada aquests versos que volen lliures pel cel, Helena! No tenen rima perquè la llibertat és molt millor que la rima. Vaig llegint el teu Pla i l'altre, eh? Bon Nadal!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Teresa,
      La rima també té el seu encant!
      Molt contenta que em continuïs llegint! I bon Nadal!!!

      Elimina
  7. Quanta imaginació sobre les gavines que són les protagonistes d'aquest poema. Una inspiració per a algú, perquè puga comprendre-les. Té boniques metàfores. Jo el considere com a un poema o no una tanka. Les síl·labes no són iguals a la tanka.
    Cordialment.
    Rafael

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt tot el teu comentari, m'has llegit bé, Rafael.

      Elimina
  8. Molt bonic, el poema. Les gavines, versos; el cel, el full sobre el qual s'envolen. La inspiració, elegant i lleugera com les muses, i com la facultat de copsar-ho tot, d'entendre-ho tot, com Rimbaud el vident, i de transformar-ho en una realitat poètica superior, per oferir-nos aquesta bellesa als teus lectors. Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui, quantes coses hi has vist, Ramon!
      M'agrada això d'"elegant i lleugera com les muses"!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...