En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 14 de setembre de 2022

El que dius amb com ho dius


 RODRIGUEZ, Emma 
Exposició Era a Madrid
 
Quan ho tens tot,
cel i terra es confonen
amb l'empatia.
Quan idea i pinzell
vénen a dir el mateix.

20 comentaris:

  1. Estic d'acord amb els 3 primers versos. Els altres dos, jo no els entenc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cantireta,
      Quan fons i forma van en el mateix sentit. Ara ho entens?
      Això de dir el que dius amb com ho dius ho vaig aprendre del meu amic Jordi Dorca. No falla mai.

      Elimina
    2. No entenc això de fons i forma. Necessito exemples. Per altra, ajuntar "el que dius amb com ho dius" és una manera de fer poesia. N'hi ha d'altres, totes vàlides i algunes de molt complicades. És una opinió personal, esclar.

      Elimina
    3. Cantireta,
      Oscar Wilde deia "Has de tenir alguna cosa per dir, i dir-ho", res més. Salvador Oliva diu que els poemes no es fan de fons i forma, sinó de forma i interpretació.
      Però la idea seria el fons, el pinzell metonímia de la realització formal d'aquest fons.
      Tampoc et serveix?

      Elimina
    4. Cantireta,
      Doncs fixa't en el que ha dit el Fackel, que ho ha entès perfectament.

      Elimina
  2. ¿Qué será antes, maestro?
    ¿La intención o la mano?
    Piensa con la mano
    y pinta con la intención.
    Pues ambas están hechas de la misma materia.

    ResponElimina
  3. Fackel,
    M'agrada molt, això sí que és tenir-ho tot alhora. Què és primer, l'ou o la gallina? Seria la "paraula viva" de Maragall, el desencadenant del poema.

    ResponElimina
  4. Amb les explicacions que li has fet a la Cantireta i el complement del Fackel ho he apreciat tot milllor.

    ResponElimina
  5. És divertit veure les diferents maenres d'entendre (o de no entendre) les coses.

    A mi em sembla claríssim tot el que dius, poema inclòs.

    Una altra cosa és estar-hi d'acord o no, és fer-ho d'aquesta manera o no, és saber-ho fer o no. Però jo sí que ho entenc molt bé.

    Jo sovint oblido la forma. Vull dir que em surt la forma que em surt, i no penso gens en com ho dic, perquè jo estic pendent del què vull dir. I entenc que no és la milor manera d'escriure, però és la meva i és la que vull fer servir. Tampoc em considero ni escriptora ni poeta, només una persona que necessita expressar moltes de les coses que sent. I per això ho vull fer tal com surt i tal com raja.

    M'agrada la interpretació de Fackel. Gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Jo sí que em considero poeta, però sobretot intèrpret. Encara que pugui ser mediocre moltes vegades, no deixo de ser-ho.

      Elimina
  6. Quant tot flueix, tot és més fàcil !.
    Una abraçada ;)

    ResponElimina
  7. Molt bé, m'ha agradat el poema i les explicacions, i també el poema de Fackel. L'important sempre és el "què", però valoro molt la força estètica i comunicativa del "com"; això sí, gaudeixo de totes les mil formes de l'expressió poètica i les admiro quan les empeny una "joia divina", que diria Riba.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo penso que l'important és el com, la forma, brodar els versos, Ramon, com es diu al Cyrano.

      Elimina
  8. Tenerlo todo. Hermoso momento de contemplación...

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...