En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 21 de juliol del 2022

A la manera de...


Imatge dins Pexels

(he fet un poema inspirat en un altre, per a un taller d'escriptura que estic fent)


Dona de primavera

Darrere les paraules només et tinc a tu.

Trist el qui mai no ha perdut per amor una casa.

Trist el qui mor envoltat de respecte i prestigi.

Jo em crec el que passa en la nit

estrellada d’un vers.

(Joan Margarit)

 

Sang verda

Davant la teva bellesa només tinc el record.

Trist qui no té una llar.

Trist qui mai no ha escrit un poema.

Jo em crec el que em dius

encara que sigui mentida.

(Helena Bonals)

20 comentaris:

  1. M'agrada molt la teva versió. I aquest final és genial.

    ResponElimina
  2. És molt Montserrat Roig, Carme! "Ningú es creu seriosament els poetes", deia Dolors Oller.

    ResponElimina
  3. Hem rebut el teu missatge. I és visiblement veritable.

    ResponElimina
  4. Se puede vivir sin escribir un poema. No se puede vivir -bien- sin leer un poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fackel,
      Jo escric poesia perquè als dinou anys vaig llegir aquest poema de Margarit.

      Elimina
    2. Formidable. Cuando una lectura nos marca de jóvenes puede señalar ya para siempre un camino.

      Elimina
  5. Bon referent i bonic poema.

    Estic d'acord amb el que diu en Fackel, també.

    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, sa lluna. Jo també penso com Fackel. Ara hi ha més escriptors de poesia que no lectors, diuen.

      Elimina
  6. M'agrada la teva versió, amb aquest punt de ingenuïtat que no ho és tant.... sap que li menteix, però es creu las seves paraules... això , només ho dona l'amor incondicional.
    Bon cap de setmana ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Artur,
      moltes gràcies per això de l'amor incondicional!

      Elimina
  7. Amb tots els respectes, jo sento el teu més proper, Helena, però podríen ser tranquil·lament dues estrofes del mateix poema. Una abraçada!

    ResponElimina
  8. En este poema has conseguido el mismo estilo que Joan Margarit. Te has impregnado de su esencia y de su forma.

    Felicidades
    Un beso enorme

    ResponElimina
  9. M'agrada molt. Fins diria que el resultat supera el model. O almenys no hi desentona gens.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...