En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 23 d’octubre del 2022

Knocking on heaven's door


Sèrie 50 mm "Granollers"

Només em "toques"
fent servir el pom de sempre,
no pas el timbre 
metàl·lic del progrés.
Amb el que és vell em quedo.




Sèrie 50mm "Granollers"

Obrint la porta,
rebent el que m'envies,
faig el mateix,
encara que no ho sembli.
L'amor pel que és escrit.

Helena Bonals

La veu que trona
exigeix amb fermesa
que obris la porta
El tremolor metàl·lic
suplica que l'escoltis.

Kefas

19 comentaris:

  1. Els dos tocs i el repicó.
    Quan jo era petit tenia unes tietes que vivien a una escala sense timbre i calia picar amb el pom.
    I elles no havien de baixar a obrir perquè estiraven el cordill que obria la porta. En queden pocs peròencara en resta algun.
    Com els mails que van substituint el correu de paper, però que encara no se n'han sortit del tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      Aquestes imatges parlen soles, no calen els meus poemes. Que curiós això que dius de les teves tietes!

      Elimina
  2. A vegades lo tradicional perdura i es bó, que així sigui !
    Bona setmana ;)

    ResponElimina
  3. Tot i que tot avança molt ràpid, jo prefereixo els poms, les bústies i les cartes a mà...

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
  4. Bien por evocar aquellos viejos llamadores.

    La mano empuñando una bola era lo más usual y extendido por todas las puertas. Había aldabas, picaportes, etc.

    Recuerdo los toques de llamador de mi infancia (el lechero, el cartero, el visitante amigo, la policía, etc.) ¿Sabes que ahora son mercancía de mercadillo y piden lo que quieren? Aunque en edificios de pueblo o casas molineras se han recuperado. A mí me gustan los sencillos. La verdad es quela segunda imagen parece armoniosa, la convivencia de la primera chirría. Te adjunto cosas que fotografié hace tiempo:

    https://joachimmalikverlag.blogspot.com/2013/01/el-cisne-que-se-quedo.html

    https://pillalaciudad.blogspot.com/search?q=aldaba






    ResponElimina
    Respostes
    1. Fackel,
      Moltes gràcies per les teves imatges!
      És veritat que la primera imatge és poc harmoniosa! El contrast és total.

      Elimina
  5. M'agrada molt la segona tanka.
    Obrir la porta té (o pot tenir) molts significats, el literal i molts d'altres metafòrics... i m'agrada com dius "faig el mateix".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Obrir la porta és una manera de dir "obrir la finestra".
      Em fa il·lusió que t'agradi!

      Elimina
  6. Me encantan las aldabas. La verdad es que son hermosas. A mí el sonido del timbre de casa me desagrada, por eso pido que si alguien viene de visita me llame desde su móvil y yo le abro la puerta. El timbre tiene un sonido estridente, no sé...

    Tus dos tankas son muy buenos.

    Un beso grande

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ana,
      A mi tampoc m'agrada el timbre de casa! I els de "ding dong" els trobo una mica aburgesats!

      Elimina
  7. En la primera tanka, hi ha un contrast entre el pom i el timbre. S'entenc que és per a elegir com cridar. En la segona necessites la carta que t'envia l'amor.
    Molt ben trobades.
    Cordialment.

    ResponElimina
  8. La veu que trona
    exigeix amb fermesa
    que obris la porta
    El tremolor metàl·lic
    suplica que l'escoltis.

    ResponElimina
  9. M'exalta el nou i m'enamora el vell.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt el teu comentari, Ramon, seria un bon títol!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...