En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 25 de setembre de 2022

El sentiment que et mou


 AGUS Granollers
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Per arribar-te al cor,
has de tenir l'a priori
de la clau que obre la porta,
i el pom que l'empeny endins
i acaba d'obrir-la.

Helena Bonals


Hay luz al fondo.
La puerta entreabierta.
Cuélate dentro.

Fackel

20 comentaris:

  1. Sembla que l'ombra del pom faci de pèndol de rellotge , tot esperant que el temps passi ràpid per a que algú obri el pany ! ;)
    Bon diumenge !!

    ResponElimina
  2. De vegades, fins i tot amb la clau i el pom, la porta no s'obre.
    Tot i així, m'agrada com ho dius.

    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
  3. Artur,
    És que no passa cada dia que t'arribin al cor!

    ResponElimina

  4. Hay luz al fondo.
    La puerta entreabierta.
    Cuélate dentro.

    ResponElimina
  5. Si ho té tot a punt: la clau i el pom… ja només falta l'empenteta, suau o decidida, això ja depèn de cadascú. Li desitjarem sort!

    Bonic poema, Helena!

    ResponElimina
  6. "Per arribar al cor"...corre
    De la clau que obre el port,
    i de la poma que empeny.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No em facis gaire cas Helena. He fet un comentari poc imaginatiu.
      He masculinitzat porta i ha aparegut port. I en "femenitzar" pom ha sortit poma.
      Un altre dia ho faré millor...

      Elimina
  7. L'amor no té fi. El pom és el que obri el cor, que és la casa.
    Cordialment.
    Ja en tinc un relat nou, que pot interessar-te. Quan tingues temps.
    Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben observat això de la casa, Rafael.
      Ja t'he comentat el relat!

      Elimina
    2. Molt bé. Gràcies per la teua amabilitat.
      Cordialment.

      Elimina
  8. Excelentes poemas breves, Helena:

    No sé si se pueden abrir las puertas de un corazón cerrado, pero la alegoría está genial.

    Un abrazo grande para ambos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Ana! Hi ha cors que ho són a l'hivern, és veritat, no s'hi pot accedir.

      Elimina
  9. Un bon poema. En efecte, per accedir a un cor cal primer tenir una clau, saber on és el pom, i fer l'esforç d'empènyer. I encara que de vegades grinyoli, la porta es pot obrir. Riba deia que per entrar a la cova d'Ítaca, calia ajupir-se humilment i decidir-se a fer el pas ("per a entrar-hi / calen un front humil sota la llinda i un salt").

    ResponElimina
  10. Ramon,
    Em fas pensar Davant la llei de Kafka!

    ResponElimina
  11. Sembla fàcil, però a vegades és molt difícil. No sé si és culpa de la clau o el pom o de la mà que els controla.
    Abraçada, Helena!

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...