En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 29 de novembre del 2022

Una frustració sobre una altra


Imatge presa de la  xarxa


Un full rere un altre,
així s'acaben els llibres.
Una gota sobre una altra,
és l'erosió de Montserrat.
La constància
contra la impotència.
La catapulta
per arribar al cim.

15 comentaris:

  1. Arriba, la cima.
    Abajo, la hondura.
    Entre medias los llanos cotidianos
    que habitamos los humanos.
    Aspirando a las alturas unas veces.
    Asomados al abismo cada día.
    Sin que sepamos dónde estará
    nuestra caída definitiva.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fackel,
      jo parlo d'estar al fons de tot i arribar al cim amb la constància. Però el teu terme mig m'agrada.

      Elimina
  2. Las formaciones geológicas siempre nos asombran, sean dientes de sierra, verticales profundas de las hoces, extensiones de páramos o valles encajonados de donde nos parece que no podremos salir jamás. Cada constitución tiene su por qué y nos deja abosrtos en nuestra perplejidad.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les dents de serra de la muntanya de Montserrat les trobo precioses!

      Elimina
  3. La constància és un dels elements que ens poden dur a la satisfacció.
    Salut ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Artur,
      anar més enllà de totes les frustracions sempre du a la satisfacció!

      Elimina
  4. Avancem pas a pas, gota a gota.
    O com deien Machado/Serrat: verso a verso.

    ResponElimina
  5. Motivació i constància, sempre juntes.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
  6. Els que, com jo, sempre hem estat mandrosos, impacients i inconstants envegem i admirem l'energia, la tenacitat i la perseverança de les formiguetes. La gota malaia fa forat, les estalactites i estalagmites són fruit d'un degoteig obstinat, res no s'assoleix sense esforç i fermesa. M'has fet pensar en 'El pi de Formentor'.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De què es tracta "El pi de Formentor", Ramon?
      Jo trobo que ets prou constant!
      Aquest poema m'ha sortit constant però no brillant! Va com va!

      Elimina
  7. De mica en mica s'omple la pica, diuen i això en totes les coses, en la lectura, en la escriptura, en avançar cap a on sigui…

    La constància necessària per a fer qualsevol cosa… la natura ens fa de mestre i dona exemple.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Soc la Carme sense ordinador, aquests dies…

      Elimina
    2. Carme,
      Tu en saps molt, de ser constant, i no sols obstinada, també tenaç.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...