En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 28 d’agost de 2022

Al bell mig


MICOLAU, Jj Playa de Muro (Alcudia)

És quan et pons
que el sentit se't fa clar,
l'instant precís
en què el fred torna foc,
amb la llum que s'apaga.

20 comentaris:

  1. M'encanta aquest començament del poema: "és quan et pons que el sentit se't fa clar". Recorda l' "és quan dormo que hi veig clar" de Foix, però encara em sembla més potent.

    Els que ja som en una edat de pondre'ns poc a poc, potser encara ho podem valorar més. Trobar més sentit a canvi de tantes petites (o grans) pèrdues quotidianes.

    Boníssim, Helena!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Moltes gràcies. No pretenia de plagiar Foix, m'ha sortit així i ja està. La paraula sentit l'utilitzo com a sinònim de sentiment.

      Elimina
  2. Un vers potent que no et deixa gens indiferent ;)
    Salut !

    ResponElimina
  3. Tal vez haya que proteger las brasas, y ese sea el sentido del vivir. Hasta que...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les brases donen molt de si, Fackel, com les coses contingudes i grans alhora.

      Elimina
  4. També l'he interpretat com la Carme...
    Té molta força.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, sa lluna! No pensava que us agradaria tant.

      Elimina
  5. A mi també m'ha agradat molt. Com la Carme, ho he associat amb la proximitat de la posta d'una vida, moment en què potser tindrem més clares moltes coses, i brollaran molts sentiments que teníem latents. M'ha fet pensar, per analogia, amb la tanka de Carles Riba "Tristes banderes / del crepuscle...", que tanmateix contenen una esperança en el renaixement d'un demà millor. Ja ho veus que, com sempre, ens fas pensar: no paris.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      Moltes gràcies!
      "En sap més el dimoni per vell que no per dimoni". Aquest és un poema molt autobiogràfic.

      Elimina
  6. La posta i la sortida de sol a vegades s'assemblen. El naixement i la mort s'expressen semblant.

    ResponElimina
  7. Me encantan las puestas de sol. Comparto contigo esa observación. Cuando el sol se pone nos es más fácil entrar en contacto con nuestro mundo interior. Las cosas y problemas se ven con más claridad. Es un momento muy bueno para la contemplación.

    Me ha gustado mucho
    Un beso grande

    ResponElimina
  8. La posta, un camí a entendre i a la mort. Bon poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Cantireta. És que estic enamorada de la vellesa!

      Elimina
  9. Un bocinet de Foix agafat al vol que segur que a ell li hauria agradat, Helena! I la imatge, preciosa i digna del poema!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Teresa, és al revés, el meu poema vol ser digne de la imatge!

      Elimina
  10. Mentre s'apaga la llum el sentit t'il·lumina en la vesprada.
    Una tanka molt bonica.
    Cordialment. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Rafael, la manca de llum pot ser molt lúcida!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...